La primera i segona tòpica de Freud: Guia completa

La primera tòpica: Inconscient, preconscient i conscient

La ment humana es pot estudiar des de tres enfocaments: tòpic, dinàmic i econòmic. Freud va distingir dues tòpiques. En la primera, l'aparell psíquic es divideix en tres sistemes:

L'inconscient

És la part més profunda i determinant de la ment. Tot i que el nostre conscient racionalitza les accions, realment actuem moguts per instints bàsics: supervivència, alimentació, sexualitat i defensa.

Què conté?

• Pulsions: Eros (alimentació/sexualitat) i Thanatos (agressió/defensa).
• Fets o records traumàtics: Vivències que han produït una forta afectació emocional.
• Records i sensacions: Tot el que hem viscut queda emmagatzemat.

No hi podem accedir directament perquè està censurat per protegir-nos del dolor. L'inconscient funciona mitjançant el procés primari: no usa la lògica, sinó imatges, símbols, metàfores i associacions. Es manifesta a través de somnis, lapsus, símptomes, l'art o els acudits.

El preconscient

És un sistema intermedi. Els seus continguts no són presents en la consciència, però poden ser evocats amb un esforç voluntari. Funciona segons el procés secundari, amb relacions lògiques i energia estable.

El conscient

És el component perifèric que ens connecta amb el món exterior a través dels sentits. Actua mitjançant el procés secundari, aplicant lògica i estructures espacials i temporals.

Les censures

Existeixen dos llindars: una censura dura entre l'inconscient i el preconscient (que provoca la repressió) i una de més lleu entre el preconscient i el conscient (funció selectiva).

Diferències entre la primera i la segona tòpica

Mentre que la primera tòpica és més biològica, la segona constitueix la teoria de la personalitat de Freud.

L'Allò

Correspon a la part més instintiva i energètica. És la "part fosca" de la personalitat que tots tenim. Es regeix pel procés primari i conté les pulsions d'Eros i Thanatos.

El Jo

No naixem amb ell; es va creant a mesura que el nadó reacciona davant la realitat. El Jo actua com a mediador, utilitzant l'energia de l'Allò per satisfer necessitats en el món real. El seu desenvolupament depèn de les estructures perceptives i de la influència del Superjò.