Tòpics literaris i moviments: de l'Edat Mitjana a l'actualitat

Amor

• Amor post mortem (amor més enllà de la mort): caràcter etern de l'amor, sentiment que perdura després de la mort física.
• Vulnus amoris: l'amor és una ferida dolça i dolorosa.
• Locus amoenus (lloc agradable): paisatge ideal, descrit bucòlicament a través dels seus components (arbres, rierol...) relacionats amb el sentiment amorós.
• Descriptio puellae (descripció de la jove): enumeració gradual, generalment en ordre descendent, de les característiques d'una dona (cap, coll, mans...).
• Furor amoris (amor apassionat): concepció de l'amor com una malaltia que nega el poder de la raó.

Vida

• Beatus ille (afortunat aquell): elogi de la vida camperola i rural enfront del tràfec urbà i cortesà.
• Homo viator (home viatger): la vida humana considerada com un camí, viatge o peregrinació.
• Vita flumen (la vida com un riu): caràcter de l'existència humana, equiparada a un riu que avança sense detenir-se fins a arribar al mar, que representa la mort.
• Theatrum mundi (el teatre del món): caràcter representatiu del món i de la vida, entesos com a escenaris dramàtics on els homes representen els papers d'una obra ja escrita.
• Vanitas vanitatis (vanitat de vanitats): caràcter enganyós de les aparences, que exigeix el rebuig o la renúncia de tota ambició humana per considerar-la vana.
• Fortuna mutabile (la sort és canviant): la vida presenta situacions diverses que afecten la fortuna, la riquesa i la salut.

Conceptes generals

Els temes literaris inclouen l'amor, el pas del temps, la mort, la societat, el conflicte entre el jo i l'alteritat, i la relació amb el paisatge. Els clàssics són obres que han perviscut al llarg del temps.

Mort

• Carpe diem (aprofita el dia): invitació al gaudi de la joventut abans que el pas del temps ens dugui a la vellesa i a la mort.
• Collige, virgo, rosas (cull, verge, roses): caràcter irrecuperable de la joventut i la bellesa; invitació a gaudir de l'amor abans que el temps robi els nostres millors anys.
• Tempus fugit (el temps passa irremeiablement): caràcter irrecuperable del temps viscut i condició fugaç de la vida humana.
• Memento mori (recorda que has de morir): caràcter cert de la mort com a final de la vida; advertiment alliçonador.
• Omnia mors aequat (la mort ens iguala a tots): caràcter igualitari de la mort que no discrimina ni respecta jerarquies.
• Quotidie morimur (morim cada dia): la vida és un camí cap a la mort; cada moment és un pas més cap al final.
• Ubi sunt (on són?): caràcter desconegut del més enllà, materialitzat en interrogacions retòriques sobre el destí dels qui ens han precedit.

Evolució literària

Poesia trobadoresca (Amor Cortès)

És el primer manifest de la lírica culta en llengua vulgar (occità/provençal). Es distingeix entre el trobador (autor) i el joglar (qui transmet l'obra a les corts). S'utilitza un senhal per a la dama.

• Gilós: El marit de la dama.
• Drutz: Quan la relació passa a amor romàntic o físic.
• Lausengiers: Els qui avisen de la fidelitat.
• Vigía: Qui ajuda els amants.

Ausiàs March (s. XV)

Posa la dama i l'home al mateix nivell. Conrea l'amor honest (espiritual) i el delitable (sensual). La seva poesia és sincera i reflexiva, centrada en les angoixes. Obres destacades: Cants d'amor, Cant espiritual i Cants de mort.

Joanot Martorell: Tirant lo Blanc (s. XV)

Considerada la novel·la total, tracta temes com l'amor, la guerra, la psicologia i la cavalleria. Destaca per l'humanisme: Tirant és un heroi humà que té por i mor al llit per pulmonia. Personatges: Carmesina (mor per l'exaltació d'amor) i Plaerdemavida (representa l'hedonisme).

Humanisme i Renaixença

• Humanisme: La dona angelicata és vista com a símbol de perfecció divina. L'antropocentrisme situa la raó i la capacitat crítica de l'ésser humà al centre del món.
• Renaixença (s. XIX): Àngel Guimerà destaca en el teatre amb l'amor impossible (Mar i Cel) i el realisme (Terra Baixa, Maria Rosa, La filla del mar). Narcís Oller destaca en la narrativa (Pilar Prim, sobre l'adulteri).

Amor a l'Edat Contemporània (s. XX - XXI)

L'amor esdevé diversificat, liberal i modern:

• Joan Salvat-Papasseit: Amor compromès, vital i ple de joia (El poema de la rosa als llavis).
• Miquel Martí i Pol: S'aferra a la vida mitjançant el desig i un llenguatge directe.
• Maria Mercè Marçal: Amor obert, lesbianisme, feminisme, maternitat i cronologia personal.