El Torn Pacífic a la Restauració Borbònica: Funcionament i Crisi
Clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,89 KB
El Funcionament del Torn Pacífic
En els sistemes democràtics, el partit que guanya les eleccions governa. En la Restauració, quan un govern experimentava el desgast de la seva gestió o quan es considerava necessari un relleu, se li deia al rei. L'alternança de poder s'aconseguia de manera artificial (es produïa un acord entre els líders). Això impedia que els partits republicans o carlins arribessin al poder.
El Desenvolupament del Torn Pacífic
Primera Crisi i Erosió del Sistema
La primera crisi es va produir el 1898 com a conseqüència del Desastre del 98, que va erosionar els polítics i els partits dinàstics.
Etapes de Govern i Pactes
- Primera etapa de govern conservador (1875-1881): Durant el govern liberal de Sagasta es va introduir el sufragi universal masculí.
- El Pacte del Pardo: Davant la por a perdre el rei Alfons XII, que agonitzava a El Pardo, Cánovas va aconsellar a la reina que, immediatament després de la mort del rei, entregués el poder als liberals. Això va donar lloc al Pacte del Pardo. Aquest pacte consistia a donar suport a la Regència de Maria Cristina d'Habsburg i garantir la continuïtat de la monarquia i l'alternança del poder davant les fortes pressions de carlins i republicans.
Era Democràtic el Sistema de la Restauració?
El sistema estava caracteritzat pel caciquisme, la corrupció electoral i l'abstenció generalitzada.
- El caciquisme es basava en la influència sobre la societat dels caçics, que a través del seu poder i autoritat influenciaven el vot dels electors.
- A més, hi havia un falsejament electoral on votaven els morts; és a dir, votava més gent de la que podia votar.
- Ressaltava l'abstencionisme generalitzat, que eren aquells que no anaven a votar perquè no creien en el sistema.
Les Forces Polítiques Marginades del Sistema
El Torn Pacífic els impedia formar un govern i tenir suficients diputats per aconseguir-ho.
El Republicanisme
Els republicans van patir la repressió dels primers anys de la Restauració. Tot i les seves divisions internes, compartien 4 punts bàsics:
- La República com a forma d'Estat.
- Reformes per afavorir els grups socials més necessitats.
- La fe en el progrés científic i educatiu.
- La defensa de la laïcitat (separació de l'Església i l'Estat).
La tendència més moderada era el Partit Republicà Possibilista, dirigit per Emilio Castelar, que va acabar integrant-se al Partit Liberal de Sagasta. El Partit Republicà Progressista, dirigit per Ruiz-Zorrilla, confiava en la insurrecció de l'exèrcit per arribar al poder.