Constitució de 1876 i Restauració Borbònica: Bipartidisme i Crisi

Constitució de 1876: Liberalisme Doctrinari

La Constitució de 1876 es basava en el liberalisme doctrinari. Les seves característiques principals eren el sufragi censatari i la sobirania compartida entre les Corts i el Rei.

Principis Fonamentals

• Caràcter conservador: Defensava els valors històrics tradicionals com la monarquia, la religió i la propietat.
• Monarquia Superior: Considerava la monarquia una institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política, exercint un poder moderador amb amplis atributs.
• Corts Bicamerals: Estructura amb Senat i Congrés dels Diputats.
• Sufragi: Inicialment, vot censatari restringit a les classes adinerades. Posteriorment, amb l'arribada del partit liberal, es va aprovar el sufragi universal masculí.
• Religió: Constitució catòlica, tot i que tolerava altres creences.
• Incloïa una declaració de drets.

Bipartidisme i Torn Pacífic

El sistema de Cánovas es va basar en el bipartidisme i l'alternança en el poder dels partits Conservador i Liberal. Aquest torn pacífic garantia l'estabilitat, depenent de la decisió del rei més que dels resultats electorals.

Exclusió de l'Exèrcit de la Política

Aquesta alternança va suposar la fi de la intervenció dels militars en la política. L'exèrcit va quedar relegat exclusivament a la defensa de la seguretat i la independència del país, eliminant-se la seva influència política.

Corrupció Electoral: Caciquisme i Tupinada

El falsejament electoral era una pràctica habitual. El partit que convocava les eleccions assegurava el seu triomf mitjançant la manipulació dels resultats per obtenir una àmplia majoria parlamentària.

El Paper dels Caçics

Els caçics eren figures influents en l'àmbit rural, propietaris que donaven feina als jornalers. Tenien una gran influència social i política. Sovint eren advocats o professionals de prestigi. Amb la seva autoritat, orientaven la direcció del vot segons els seus interessos.

Tècniques de Manipulació

Els caçics manipulaven les eleccions utilitzant un conjunt de trampes conegudes com a tupinada. Aquestes incloïen la compra de vots i les coaccions.

Guerra de Cuba (1895-1898)

La guerra va enfrontar dos bàndols principals:

Bàndol Independentista

• Criolls hisendats mitjans i intel·lectuals cubans.
• Abolicionistes (espanyols amb negocis).
• Lliurecanvistes (que incloïen esclaus negres).
• Partit Revolucionari Cubà (PRC) i generals com Máximo Gómez.

Bàndol Antindependentista

• Criolls hisendats espanyols.
• Esclavistes catalans.
• Proteccionistes de l'Estat espanyol.
• Generals com Weyler.

Causes del Conflicte

1. La Primera Guerra de Cuba no es va resoldre satisfactòriament.
2. Els cubans esperaven reformes per obtenir representació política i participació en el govern.
3. Desig de llibertat de comerç i abolició de l'esclavitud.
4. Ineficiència de l'administració colonial, que va estimular l'emancipació.
5. Factors com el colonialisme i la tensió internacional (Pau Armada, Triple Aliança i Entesa).
6. Influència de la premsa.

Conseqüències

La Pau de París va suposar la pèrdua per a Espanya de Cuba, Puerto Rico i Filipines, i la venda de les Illes Carolines i Marianes.

Anarquisme i Moviment Obrer

L'Anarquisme, influenciat per la Segona Internacional de París, defensava l'absència d'Estat i qualsevol jerarquia, buscant una societat lliure organitzada en petits grups. Es va produir un augment d'afiliats i una acció sindical reivindicativa.

Acció Directa i Repressió

Desacords interns i la repressió van impulsar el moviment obrer i pagès cap a l'acció directa i l'organització de grups revolucionaris contra el capitalisme. Es van produir actes com la bomba al Liceu o l'atac contra la processó del Corpus Barceloní.

La Mano Negra i Montjuïc

L'anarquisme va ser acusat d'estar darrere de La Mano Negra. Els atemptats i revoltes van provocar una escalada de violència, culminant en el Procés de Montjuïc.

Divisió i Fruits

Es va produir una divisió entre els partidaris de l'acció directa i els que preferien una acció de masses contrària al terrorisme. Aquest moviment va començar a donar fruits amb la fundació d'organitzacions sindicals i va coincidir amb la mort de Cánovas i l'auge del Socialisme.