Els Totalitarismes, la República de Weimar i l'Ascens del Nazisme

Els Totalitarismes i el Nazisme

Després de la Gran Guerra, trobem tres formes de sortir de la crisi: la reforma democràtica, la reacció autoritària i la revolució social. Els últims dos models van ser anomenats totalitarismes per Hannah Arendt.

Què són els Totalitarismes?

Un totalitarisme és un sistema polític contrari a la democràcia que sotmet els seus habitants en els àmbits cultural, polític i econòmic a través de la violència i la propaganda. Com a exemples, trobem el comunisme i el nazisme.

Aquestes ideologies comparteixen algunes característiques, com ara l'hiper-lideratge, la manca de pluralitat social i la persecució de l'enemic. L'estat controla la societat a través dels mitjans de comunicació, l'educació i l'esport. Rebutgen la democràcia i controlen l'economia.

La República de Weimar (1919-1933)

Després del final de la Gran Guerra, Alemanya es transforma en la República de Weimar i en un laboratori polític que es divideix en tres etapes:

Etapes de la República de Weimar

• Primera etapa (1919-1924): Es caracteritza per la inestabilitat econòmica i l'aparició de partits polítics radicals, com la Lliga Espartaquista de Rosa Luxemburg, i d'altra banda el Partit Nazi liderat per Adolf Hitler, que fracassa en el seu intent de cop d'estat el novembre de 1923.
• Segona etapa (1924-1929): És un període d'estabilitat on destaquen els cabarets, els cinemes i els edificis de l'escola de la Bauhaus, tot i la persistència dels radicalismes.
• Tercera etapa (1929-1933): Està condicionada per la crisi econòmica que nasqué a la borsa de Nova York l'any 1929 i que polaritza la societat alemanya, que finalment s'inclina pel candidat del Partit Nazi, Adolf Hitler.

L'Ascens del Nazisme al Poder

Entre 1933 i 1945, el Partit Nazi ocupa el poder a Alemanya. Els motius que van fer possible la seva arribada al poder són:

Motius Clau de l'Arribada Nazi

• La crisi econòmica: La crisi econòmica de Nova York trenca l'equilibri de la República de Weimar, i el Partit Comunista i el Partit Nazi guanyen suports.
• El suport de l'aristocràcia: Els salons de l'aristocràcia, on es reunien les grans famílies alemanyes, escullen Hitler com el seu representant i el financen.
• El factor humà: Inclou des dels que decideixen votar els nazis fins al president Hindenburg, que el nomena canceller d'Alemanya el 1933.

El Control Nazi de l'Estat i la Societat

Des de la seva arribada al poder, el nazisme es va proposar controlar l'estat i la societat alemanya. Per fer-ho, van seguir els passos següents:

Mecanismes de Control Nazi

1. Legislació: Van utilitzar la legislació i van aprovar la Llei Habilitant, que donava poders màxims a Hitler i posava fi a la República de Weimar.
2. Persecució de l'oposició: Van perseguir l'oposició, que incloïa des de jueus, malalts mentals, socialistes, fins a les SA, a qui van fer desaparèixer a la Nit dels Ganivets Llargs. Per ser efectius, van crear una policia secreta (la Gestapo) i van obrir els primers camps de concentració.
3. Propaganda i mitjans de comunicació: Van utilitzar la propaganda i els mitjans de comunicació per controlar la societat, com per exemple durant els Jocs Olímpics de Berlín.
4. Beneficis i violència: Van oferir beneficis als seus seguidors, com l'escola i la sanitat gratuïta, però van ser extremadament violents contra aquells que perseguien, especialment els jueus. Per això, van aprovar les Lleis de Nuremberg, que impedien les relacions entre jueus i no jueus i els privaven de drets.
5. Escalada de la persecució: Amb la Nit dels Vidres Trencats (9 de novembre de 1938), van obrir les portes al que anys més tard es coneixeria com l'Holocaust, amb la destrucció sistemàtica de la vida social i física dels jueus per part dels nazis.