Tractament del mur teatre d'epidaure
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
con un tamaño de 2,76 KB
TEATRE D’EPIDAURE
Estil: Hel·lenístic
Cronologia: ca. 330 a.C
Materials: Marbre i fusta
Sistema constructiu: Arquitravat
Localització : Epidaure (Grècia)
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL DE L’OBRA
CONTEXT HISTÒRIC construït durant el regnat d’Alexandre Magne (fort autoritarisme i expansió a Grècia, Egipte, i Àsia).
CONTEXT CULTURAL En aquets territoris controlats per Alexandre Magne i els seus generals es crea una Koiné (comunitat cultural on es fusiona la cultura grega)
DESCRIPCIÓ O ANÀLISIS FORMAL
Espai exterior:
● Teatre construït aprofitant la falda d’un turó
● El teatre s’organitza al voltant de l’orquestra on el cor cantava i ballava.
● Orquestra envoltat d’un cercle de pedra
● 13 escales radials que dividien el koilon (cavea), aconseguint 12 sectors iguals.
● Un corredor semicircular anomenat parodos separada la part inferior de la superior. Aquesta duplica la divisió en 23 escales.
● Espai destinat als espectadors ,asseguts segons la riquesa o importància.
● Darrera l’orquestra trobàvem skené (escena = forma no es coneix). Era on els actor es canviaven i guardaven les mascares, disfresses i decorats. Feia funció de plataforma perquè parlessin els Deus. Sembla ser que tenia forma de pòrtic amb pilars i columnes adossades (enganxades a la paret) d’ordre jònic.
● Amb posterioritat al S. I a.C se li va afegir un proskenion o plataforma elevada on els actors actuaven.
ESTIL
Època hel·lenística:
1. Gran conjunts monumentals com mostra de poder dels governants.
2. Idea d’exaltar la gloria i el poder del rei.
3. Es busca un efecte escenogràfic en les construccions envoltades de pòrtics.
4. Apareix l’ordre corinti més estilitzat i capitell amb fulles d’Acant.
5. L’ urbanisme (ciutat) tindrà un desenvolupament sense precedents.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
Significat: construït a Epidaure, ciutat coneguda pel seu santuari d’Asklepios (esculapi). Es representaven obres que formaven part de les festes celebrades en honor a Dionís com a Déu del vi i de la fertilitat. Al començament funció religiosa. El cor explicava l’acció( l’orquestra tamany considerable), i els actors tenien un papel secundari. Els actors van guanyar importància, els van posar a un lloc elevat, proskenio, i el cor va anar desapareixent.
Funció: Era entretenir i divertir a la gent, molts d’ells pelegrins, i que anaven a Epidaure a visitar el santuari d’Esclepio per curar-se.