Tragèdia clàssica i Hamlet: Anàlisi literària

La tragèdia clàssica

La tragèdia clàssica va ser el gènere que més èxit va tenir a l'època de la Grècia clàssica. Tenia un llenguatge molt treballat i depurat. El final sempre era funest, és a dir, trist.

• El teatre: El més important va ser el de Dionís, a Atenes.
• El cor: Tenia un paper important; els personatges dialogaven tots junts cantant amb el cor.
• Temàtica: Es basaven en la mitologia i en elements sobrenaturals.

L'acció d'Edip comença in media res, és a dir, l'obra comença quan molts fets ja han passat. A més, hi ha una gran utilitat de flashbacks i d'anticipacions.

En aquella època, les dones no podien actuar, per la qual cosa era complicat que els homes fessin el seu paper, però això es va acabar aviat. L'ús de la màscara permetia que els actors interpretessin molts papers diferents i que els homes poguessin fer el paper de les dones.

El públic era molt important: les funcions eren a ple sol i estar a la primera filera era un privilegi reservat per a les autoritats. El públic era bulliciós i alegre; anar al teatre era com una festa i tenia una funció educativa.

Hamlet: Anàlisi de l'acte V

Estem davant d'un text que forma part de l'últim acte (acte V) de l'obra. Aquí, el combat entre Hamlet i Laertes ja havia tingut lloc. En aquest combat, Laertes i Claudi havien plantejat posar verí a l'espasa per matar Hamlet.

Enmig del combat, quan el fereixen, Laertes li diu al príncep quines eren les intencions del nou rei. Hamlet danya Claudi, i Gertrudis mor per beure's el verí de la copa. Hamlet, sabent que morirà, li demana a Horaci, el seu gran amic fidel, que expliqui la seva història. També el príncep dona a entendre que Fortinbras és el millor per ocupar el tron.

Traïció i venjança

És un dels temes més importants en l'obra, reflectit principalment en Hamlet i Claudi. Claudi traeix el seu difunt germà, assassinant-lo i ocupant el seu tron, a més de casar-se amb la seva esposa. L'espectre s'apareix a Hamlet demanant-li que executi una venjança contra el seu tiet; el príncep es debat entre l'acció i la inacció, un altre tema clau de l'obra.

Personatges principals

• Hamlet: Protagonista de l'obra, un personatge psicològicament complex, ple de dubtes, que es debat entre l'acció i la inacció. És el fill del difunt rei i de la reina Gertrudis, i està enamorat d'Ofèlia.
• Laertes: Germà d'Ofèlia i fill de Poloni. Té Hamlet com a culpable de la mort dels seus dos familiars i vol venjança. S'ajunta amb Claudi per tendir una trampa al príncep, però finalment li confessa la intenció del rei.

Estil i temes de Hamlet

Estil d'Edip: Cal assenyalar el tractament que dona l'autor a un personatge conegut (mite). La tragèdia no comença al principi del mite; el lector es troba una sèrie d'enigmes. Edip va descobrint la veritat gràcies a una graduació progressiva de la informació. Els personatges van adquirint profunditat a mesura que es donen a conèixer i augmenta la tensió dramàtica.

Temes de Hamlet:

• L'heroi té motius per buscar la venjança.
• L'antagonista té igual força (també és rei).
• Elements sobrenaturals.
• Personatge innocent que dificulta la venjança (Ofèlia).
• Complot per enfonsar el protagonista.
• L'ambició o la set de poder que impulsa Claudi al fratricidi.
• Infidelitat de la mare.
• Amor de Hamlet i Ofèlia.