Tragèdia a l'església de Santa Maria

-Aquest capítol comença amb la descripció de l'església de Santa Maria; per l'església fosca, tenebrosa tranquila i trista trafiquejava Josafat, un home jove que sentí la cridada de Déu i decidí deixar-ho tot per fer-se retor... acabà sent campaner i feia petites feines i servia l'església amb fervorosa constància. A Josafat li agradava tocar el flabiol i somiar amb una jove de carns blanques

-Un dia Josafat va rebre l'oncle de Pepona, parlaren llargament sobre uns papers per trobar l'expedient d'una obra pia. L'oncle de Pepona li donà la notícia de que la seva sobrina era a la vila i que es passaria per allí per a recollir els papers. Això alegrà Josafat, que veia prop l'esperança de tornar a veure les carns blanques de Pepona

-Un dia, Josafat va rebre la visita de Pepona que anava acompanyada de una altra xica, Fineta. Josafat sentí ruboritzar-se en observar la figura de les dues jovens. Parlaren poc entre ells perquè el campaner creia estar pecant per estar a soles amb dones. Les xiques quedaren en tornar a l'església per a veure a Josafat, ja que Fineta es va quedar molt atreta per ell.
-Pepona i Fineta tornaren a l'església per tornar a veure a Josafat i perquè les ensenyara tota la nau i també el campanar. Mentre feien el recorregut, Fineta intentava atraure a Josafat i li calentà la sang, però el campaner estava enamorat de Pepona, i a la seva cambra va estar a punt de dir-li el que sentia, el que pensava d'ella i ell.
-Tot el campanar li recordava a Josafat les remembrances de Fineta. Fineta als dies tornà a l'església per aconseguir que Josafat caiguera en el seu pecat i l'amara tant com ella desitjava. Després de provocar al campaner en les lloses del replà esclatà un plaer bestial i el rebolcar desesperat de ambdós cossos nus.
-Les relacions entre els dos duraren mitja primavera, tot i que, el campaner es sentia brut i també sentia bruta tota l'església per lo que ell havia fet allí. Aquests encontres amorosos van acabar sent orgies íntimes amb perversió; ell li pegava i ella es deixava pegar. Una nit ella es quedà a dormir a la cambra de Josafat i quasi es descoberta. A partir d'ahi Josafat no va voler estimar més a Fineta, encara que tenia l'esperança de parlar amb Pepona. Pepona, en veure que Fineta havia faltat dues nits, va anar a buscar-la al campanar i amenaçà a Josafat en proclamar la seva aventura. Les dues jovens se'n anaren discutint pel carrer i Josafat començà a meditar

-Fineta tornà als dies per convèncer a Josafat perquè l'estimara una altra vegada. Com si botja es tornàs començà a dir-li que l'esperaria sempre i començà a despullar-se. Josafat s'asomà a la porta del carrer i va veure l'imatge del pare que s'apropava. La bogeria s'apoderà d'ell i d'un cop va deixar quasi morta a Fineta.
-Tras colpejar a Fineta i deixar-la mal ferida, el campaner decidí matar-la per la nit i clavar-la en un sac. El sac l'amagà en un racó de l'església d'aquells que sols ell coneixia. L'angoixa de Fineta es va allargar moltes hores fins que Josafat la va rematar i l'amagà en el caixó.
-Josafat inquiet no sabia com desfer-se d'aquell cos que començava a fer pudor. Vigilava la caixa on l'havia amagat i la idea de desfer-se d'ell el perseguia. Al final el va tirar per una de les altes torres mentre plovia i així es va desfer del cos que quedà amagat entre escardots i artigues