La transformació de l'agricultura i l'economia de mercat

De l’economia de subsistència a l’economia de mercat

La utilització de noves tècniques agrícoles i la introducció de nous conreus van permetre augmentar la producció agrària i, així, obtenir excedents per alimentar una població creixent. Alhora, els grans propietaris de terres obtenien uns ingressos més alts per invertir en la indústria.

Amb el desenvolupament de la indústria i el creixement de les ciutats, la demanda d’aliments va augmentar, arruïnant la petita artesania rural. Els pagesos necessitaven vendre els seus productes per comprar-ne d'altres; per tant, gran part del sector agrari va entrar en els circuits de l’economia de mercat, en què el pagès actuava com a venedor i comprador.

L’agricultor esdevé un venedor que busca obtenir el màxim benefici amb els seus productes, conreant aquells que tenen més demanda. Alhora, també és un comprador de béns industrials (maquinària, adobs...) per augmentar la qualitat i la quantitat de les collites. Aquest procés obliga a especialitzar-se cada vegada més en uns pocs conreus i, per tant, s'ha de comprar al mercat la resta d'aliments que es deixen de produir.

Avui, a Espanya, l'agricultor ha abandonat gairebé totalment l'agricultura orientada a l'autoconsum (economia de subsistència) i destina la producció al mercat. El resultat ha estat una transformació profunda de:

• La població rural.
• Les feines agràries.
• La superfície i les explotacions agràries.
• La producció i la comercialització dels productes.

La capitalització del camp

L'agricultura tradicional es basava, principalment, en la mà d'obra. Aquesta situació es va mantenir mentre la mà d'obra va ser abundant i barata. Quan la indústria va necessitar treballadors i el ferrocarril va facilitar les comunicacions, es va produir l'èxode rural.

Per poder-se adaptar a l'economia de mercat, els agricultors han invertit en noves tècniques per millorar la producció i la productivitat. Per facilitar la capitalització, els agricultors han disposat de:

• Crèdits a un interès baix.
• Subvencions estatals i autonòmiques.
• Ajudes de la Unió Europea.