Transformacions socials i migracions a l'Espanya del segle XX
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,49 KB
Les migracions interiors al segle XX
Durant el segle XX, Espanya va viure importants moviments migratoris motivats pel creixement demogràfic i la modernització agrícola, que van expulsar molts pagesos cap a les ciutats industrials. Aquesta emigració, sobretot des de regions com Andalusia, Extremadura, Múrcia, Castella i Lleó i la Manxa, va ser massiva entre 1962 i 1973. Quatre milions de persones van canviar de residència, concentrant-se principalment a zones com Madrid, Catalunya, el País Basc i València.
A Catalunya, particularment, l'augment va ser pronunciat, amb 1,8 milions d'immigrants entre 1940 i 1975, fet que va provocar desequilibris territorials i va caracteritzar l'urbanisme amb la creació de barris precaris.
Canvis en l'estructura social i laboral
A nivell social, es van experimentar canvis importants en la distribució sectorial de la població activa:
- Reducció del sector agrícola.
- Augment del sector industrial i dels serveis.
- Increment d'obrers industrials.
- Sorgiment de classes mitjanes i d'una nova burgesia urbana.
- Augment dels funcionaris de l'Estat.
La transformació cap a la societat de consum
L'expansió econòmica va transformar profundament la societat, permetent l'entrada a la societat de consum i popularitzant l'automòbil, com el mític Seat 600. L'educació va millorar considerablement amb reformes i es va produir una transició de la família extensa a la nuclear. Les dones van començar a integrar-se en el món laboral i educatiu, impulsant el moviment feminista. Paral·lelament, l'Església es va allunyar del règim i es va alinear amb sectors que reclamaven la democratització, estimulant una nova oposició.
Vella i nova oposició
A partir de la dècada dels 60, els treballadors van protagonitzar una intensificació dels conflictes laborals, amb un notable augment de les vagues i les reivindicacions obreres:
- Vaga de miners a Astúries (1962): amb la participació de prop de mig milió d'obrers.
- Sindicats independents: aparició de les Comissions Obreres (CCOO) a Barcelona i la Unió Sindical Obrera (USO).
- Moviment estudiantil: creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants a la Universitat de Barcelona.
- Moviments veïnals: organització en barris populars per millorar les condicions de vida.