La Transició Espanyola: De la Dictadura a la Democràcia

1975: Joan Carles I és proclamat rei durant la dictadura. L'objectiu: canviar el sistema a una democràcia plena en un període curt, la "transició política". Aquest canvi s'inicia amb el rei, assessorat per Fernando Fernández-Miranda, president de les Corts i del Consell del Regne, mantenint la legalitat de les Lleis Fonamentals franquistes. Carlos Arias Navarro presideix el govern fins al 1976. El govern es veu desbordat per la situació social heretada del règim autoritari i diversos incidents faran que el rei nomeni a Adolfo Suárez president del govern, rebut amb desànim pels franquistes.

El nou govern impulsa la reforma política desmantellant les institucions del règim franquista entre juliol de 1976 i juny de 1977. Primer, s'aprova el 14 de juliol de 1976 el nou Codi Penal i es legalitzen els partits polítics, excepte aquells que proposessin un sistema autoritari, com el PCE. Després, s'aprova una amnistia que allibera presos polítics. Al setembre de 1976 es presenta la Llei per a la Reforma Política, peça clau de la transició. Aquesta llei, aprovada en referèndum amb un 94% de vots a favor, transfereix el poder executiu a les Corts i el legislatiu al rei, i estableix l'existència de dues cambres a les Corts.

La setmana negra del 23 al 29 de gener de 1977 està marcada per accions terroristes i assassinats. El govern decreta la dissolució del Movimiento Nacional l'1 d'abril i retira els seus símbols. 1977 és un any clau per les primeres eleccions democràtiques després de la legalització del PCE. Suárez pren la decisió de legalitzar els comunistes per assegurar-se una minoria a les eleccions, que guanya la UCD. La primera tasca del govern és resoldre la situació econòmica i proposar els Pactes de la Moncloa, que estableixen mesures econòmiques, socials i polítiques com la contenció de la inflació, una reforma fiscal, el control de la Seguretat Social i un programa d'inversions públiques. També es restauren els règims autonòmics català i basc.

Les Corts inicien la redacció d'una nova Constitució. Una comissió constitucional formada per 7 diputats de diferents forces polítiques, inclòs el PNB, presenta el projecte a les dues cambres, i s'aprova el 31 d'octubre de 1978. El 6 de desembre, la Constitució és aprovada en referèndum amb un 88% de vots a favor.

La Constitució Espanyola estableix un Estat social i democràtic de dret, un sistema de Monarquia Parlamentària amb poder legislatiu format per dues cambres escollides per sufragi universal amb mandats de 4 anys, el poder executiu en el Congrés, que nomena el president del govern, i el poder judicial en el Tribunal Constitucional, independent. Es reconeixen els drets i deures individuals, la majoria d'edat als 18 anys, l'abolició de la pena de mort, la llibertat religiosa i el divorci. Es garanteix la propietat privada. La principal novetat és la configuració d'un Estat autonòmic mitjançant la constitució de Comunitats Autònomes.

Després de l'aprovació de la Constitució, es convoquen noves eleccions amb resultats similars als anteriors, i una alta abstenció al País Basc. La primera missió del nou govern és convocar eleccions municipals, que seran la causa que el consens inicial es substitueixi per l'enfrontament polític. El PSOE adopta un paper d'oposició dura, el PCE es distancia del govern, i la UCD comença a criticar Suárez. Malgrat les dificultats, Suárez aconsegueix signar els Estatuts d'Autonomia del País Basc, Catalunya i Galícia, i la resta de regions comencen a exigir el seu. La situació es torna delicada per l'empitjorament de la situació econòmica i els atemptats d'ETA. Sense consens ni unanimitat, sense majoria parlamentària, amb l'oposició del PSOE i les divisions internes a la UCD, Suárez dimiteix al gener de 1981.

El seu successor, Leopoldo Calvo Sotelo, se sotmet a la sessió d'investidura. En no obtenir la majoria suficient en la primera votació, es convoca una segona votació pel 23 de febrer. Els sectors franquistes, que no accepten els canvis, i els pro-colpistes, davant la manca d'oposició, pensaven que tenien prou suport per a un cop d'estat. Tres militars creen un pla per a un "govern de salvació". El coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero intenta ocupar el Congrés dels Diputats i formar una Junta Militar. El general Milans del Bosch, capità general a València, espera un pronunciament més clàssic amb l'esperança que altres regions s'uneixin. El general Alfonso Armada intenta convèncer el rei. A les 18h, assalten el Congrés, però el cop fracassa sense el suport del rei, que es manté ferm a favor de l'ordre constitucional. A l'octubre de 1982, el PSOE guanya les eleccions. Amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea, es consolida definitivament la democràcia.