La Transició Espanyola: Fets Clau, Eleccions i Crisi

Alguns fets: Atocha (gener 1977): Un grup d’extrema dreta (Triple A) mata 5 advocats laboralistes de CCOO. Maig 1976: 2 morts en un enfrontament entre carlistes a Montejurra. ETA i GRAPO (1975-1985): En aquests anys van provocar la mort de més de 500 persones.

Eleccions Democràtiques de 1977

Les eleccions generals del 15 de juny de 1977 van definir un parlament clarament bipartidista, entre el centre i les esquerres. A Catalunya, les esquerres es van imposar en nombre total de vots. A les eleccions generals de 1977 va guanyar UCD, i a Catalunya va guanyar PSC-PSOE.

Autogovern Català

La Generalitat, amb la voluntat de consolidar el seu poder, impulsa la creació d’institucions i la gestió del màxim de competències autonòmiques assolides en les negociacions amb el govern central. Exemples d'això són la Llei d’Ordenació del Territori (1987), la implementació dels Consells Comarcals, l'ampliació dels Mossos d’Esquadra (1983) i la fundació de l’Institut Català de la Salut (1983). A més, es va impulsar una política de negociació constant amb l'Estat per obtenir nous traspassos de competències i millorar el finançament autonòmic.

La Crisi del Petroli de 1973

La Transició arriba enmig d’una greu crisi econòmica mundial, la crisi del petroli. A Espanya, els efectes es fan sentir a partir de 1975 i s’allarguen fins a mitjans dels anys vuitanta. Els països àrabs de l’OPEP van tallar l’exportació de petroli als estats que havien donat suport a Israel a la Guerra del Yom Kippur. La manca de petroli i l’augment del seu preu van disparar la inflació. A Espanya, l’IPC es va enfilar un 20%. Aquesta crisi va tenir greus conseqüències:

• Disminució de les exportacions
• Retallada de les inversions estrangeres
• Caiguda dels ingressos pel turisme
• Retorn dels emigrants d’Europa
• Tancament d’empreses
• Creixement de l’atur
• Inflació

El Cop d’Estat del 23-F

Després de la dimissió d’Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo va ser designat com a candidat a la presidència fins a les properes eleccions. Durant la segona sessió d’investidura, es va produir el cop d’estat del 23-F. El coronel Antonio Tejero va assaltar el Congrés amb 288 guàrdies civils i va retenir els diputats. Mentre, Alfonso Armada, un general proper al rei, va intentar formar un Govern de concentració, però no va arribar a un acord amb Tejero. A València, Jaime Milans del Bosch va declarar l’estat d’excepció i va desplegar soldats i tancs. La intervenció del rei per televisió ordenant el manteniment de l’ordre constitucional va fer fracassar el cop d’estat.