La Transició de la Societat Estamental a la Societat de Classes

De la Societat Estamental a la Societat de Classes

La desaparició dels estaments va ser conseqüència de l'establiment de l'Estat Liberal. Aquest nou sistema es basava en:

• L'individu és lliure.
• Sistema econòmic capitalista (regit per l'oferta i la demanda).
• Igualtat jurídica: tots els ciutadans paguen impostos.
• Constitució.
• Separació de poders (executiu, legislatiu i judicial independent).

Estructura Social: Antic i Nou Règim

La societat va passar d'una estructura basada en el privilegi a una basada en la riquesa:

Antic Règim (Societat Estamental)

Aristocràcia → Baixa noblesa → Grans comerciants → Tercer Estat.

Nou Règim (Societat de Classes)

Alta burgesia → Mitjana/Baixa burgesia → Treballadors (Classes populars).

Els Nous Grups Dirigents i les Classes Populars

Alta Burgesia: El Nou Poder Econòmic

Petit grup de famílies que no només no va reduir el seu poder econòmic, sinó que el va incrementar. Va conservar terres i va adquirir noves propietats gràcies a la desamortització.

Mitjana i Baixa Burgesia

Aquests grups van perdre el dret a l'exempció d'impostos. Tenien rendes escasses, feien activitats diverses i gaudien de certa influència política i social.

Les Classes Mitjanes Urbanes

Representaven una franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats. La seva riquesa era menor que la de les classes dirigents i els seus ingressos depenien dels seus negocis. El seu desenvolupament estava lligat al creixement urbà i a l'expansió de l'administració.

Classes Urbanes i Menestrals

Eren productors de productes manufacturats. S'agrupaven en menestrals (petits grups d'artesans que estalviaven). També incloïen treballadors dels serveis i petits funcionaris, depenent directament del creixement urbà.

La Pagesia i el Proletariat

La Pagesia: Conflictes i Marginació

Es va produir un augment de pagesos sense terres, subjectes a contractes d'explotació a curt termini. La Reforma Agrària va concentrar les propietats en mans de pocs (l'alta burgesia). Això va generar fam de terres, treball dur, rendes abusives i èpoques de fam. L'existència d'un gran nombre d'analfabetisme i marginació social va provocar conflictes al camp i una forta emigració a altres ciutats.

El Proletariat Industrial

L'origen de la classe obrera es troba en la industrialització. Eren mà d'obra assalariada, subjecta a les regles de l'amo a canvi d'un salari (inferior per a dones i nens). Les condicions laborals eren dures:

• Jornades de 12 a 14 hores, 6 dies a la setmana.
• Disciplina laboral estricta i manca de protecció.
• Males condicions de vida.

Aquests grups eren considerats marginats del sistema.

Primeres Organitzacions Obreres

Formes d'Organització i Lluita

Sindicats

Agrupació de treballadors que lluiten pels drets laborals.

Luddisme

Moviment contra la introducció de màquines, considerades responsables de la pèrdua de llocs de treball.

Vaga

Mitjà utilitzat per forçar negociacions amb els patrons.

Societats de Socors Mutus (1839)

Els obrers lliuraven una quota per rebre ajuda en cas de malaltia o atur. Aquestes societats entenien que l'origen dels problemes no eren les màquines, sinó les condicions de treball. Buscaven millores laborals i el dret d'associació.