Transport de sediments i perfil longitudinal del riu

Capacitat de transport

Quantitat màxima de massa de sediment que pot transportar per a un cabal i una velocitat determinats. Com més cabal i més pendent, més gran serà la capacitat. La càrrega és la quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat.

Si la càrrega és inferior a la capacitat de transport, el riu erosionarà, mentre que si la càrrega supera la capacitat de transport, abandonarà part dels materials transportats (sedimentació) fins que totes dues magnituds siguin iguals.

Perfil longitudinal:

Representació gràfica de l’alçada sobre el nivell del mar en cada punt del riu.

Perfil d’equilibri:

Perfil longitudinal teòric.

Pujada del nivell del mar = sedimentació remuntant

Baixada del nivell del mar = erosió remuntant

Curs alt

A les zones de capçalera.

Curs mitjà i curs baix

A prop de la desembocadura. Al llarg dels tres trams, hi ha una disminució progressiva del pendent i, per tant, de la velocitat de l'aigua.

Al curs alt, el riu es comporta de manera torrencial, amb molta capacitat d'erosió; per tant, hi trobarem els mateixos accidents que hi ha als cursos dels torrents: marmites de gegant, ràpids i cascades, valls encaixades amb perfil transversal en forma de V, gorges, llacs, etc.

Al curs mitjà i al curs baix, els rius circulen per pendents suaus, a una alçada similar a la del nivell de base. Els sediments procedents del curs alt s'acumulen i el riu utilitza tota la seva energia per transportar i remoure aquests materials. Com a conseqüència, es formen amplies valls de fons pla, anomenades planes d'inundació.

Llera:

Llit d’un riu.

Els rius fan una acció selectiva sobre els materials que transporten, segons la seva mida. Les partícules més grosses són transportades per arrossegament, rodament i saltació sobre el fons de la llera i constitueixen la càrrega de fons. Les partícules més fines (llims i argiles) formen la càrrega en suspensió, que enterboleix l'aigua. Les sals i els minerals solubles constitueixen la càrrega en solució, que depèn més de la solubilitat dels materials que de l'energia cinètica de l'aigua. Durant el transport, les partícules grosses es van arrodonint pel desgast produït en topar les unes amb les altres. La forma de transport produeix la separació per la mida dels materials i origina sediments amb una elevada maduresa textural, és a dir, amb un elevat grau d'arrodoniment i mida uniforme.