Treball llibre la mort a sis vint-i-cinc capítol per capítol

El seu llibre més important és Lo somni, és una obra dialogada que es divideix en quatre llibres. Com que part dels personatges coincideixen amb persones reals, l’obra s’ha interpretat sovint com una exculpació del mateix Metge sobre la mort de Joan I, amb l’objectiu d’aconseguir el favor de Martí l’Humà.
- En el primer tractat, a Bernat Metge se li apareix en somnis Joan I, amb qui discuteix sobre la immortalitat de l’ànima. L’ànima de Joan I i Metge debaten sobre l’existència de l’ànima i la seua supervivència després de la mort. L’autor es mostra escèptic, però acaba acceptant els arguments del rei, favorables a l’existència de l’ànima.
- En el segon tractat, Metge interroga el rei sobre les raons de la seua aparició qui li conta que no està en l’infern i l’exculpa de les responsabilitat de la seua mort. A més a més, hi intervenen dos personatges de la tradició clàssica: el músic Orfeu i l’endeví Tirèsies. És el llibre que més reflexa la problemàtica política del moment.
- En el tercer tractat, Orfeu i Tirèsies expliquen les seues vides i el segon aprofita per fer un dur atac a les dones.
- En el quart tractat, Metge replica a Tirèsies fent una defensa de les dones. En acabant, desperta del somni. Els llibres tercer i quart són els que tenen un regust més costumista, més medieval.

Lo somni es considera una obra que anuncia l’humanisme per tres raons principals:1. L’estructura, el diàleg en prosa, s’inspira en els models de Plató, Ciceró i, en general, de tota la tradició clàssica. La sintaxi de Metge copia el llatí, que coneixia molt bé pel treball a la Cancelleria.
2. Les fonts són molt diverses, des d’autors clàssics com Plató, Ciceró, Virgili o Ovidi fins a escriptors italians com Boccaccio, Dant o Petrarca. Això no lleva que també hi haja referència a la Bíblia o a teòlegs com Sant Tomàs.
3. Els temes i l’actitud del protagonista. Davant de l’home medieval, que té una fe total en la doctrina cristiana, el personatge principal de Lo somni dubta i relativitza, i es fa preguntes sobre temes fins llavors inqüestionables, com ara l’existència de l’ànima després de la mort.