Triple aliança y triple entesa
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,88 KB
definicions tema: 10
Colonialisme: Doctrina i actitud que defensen amb raonaments racials, ètnics, econòmics, polítics o morals la colonització, o sigui l'existència d'unes relacions de subordinació entre una nació dominant i els pobles o territoris que en depenen.L'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic i militar sobre uns altres pobles. Metropolis: país d’orixen d’on precedeixes els colonitzadors Els Balcans: territor que hi ha entres la serralada dels Balcans i la península cursa d'armament: els estats van invertir grans sumes de diners per contruir vaixells de guerra, per fabricar nou armament (canons, obusos, metralladores etc) Pau armada: Els estats s'estaven entrenant per la guerra, els governs invertien en defensa. Es la fase previa a la guerra.triple aliança: Aliança signada el 20 de maig de 1882 a Viena per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia triple entesa: Aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia per tal de contrarestar la Triple Aliança d'Alemanya, Àustria i Itàlia Guerra de trincheres: es una guerra de possicions es una nova tactica militar, consisteix en mantenir les possicions i s’avançava molt poc a poc. Les trincheres eren forats a uns quanta metres sota terra on hi havien els soldats amb armes i municions. Eren llocs poc higienics amb rates y malatries Armistici: es quan es firma la Pau després d’una guerra Reraguarda: zona que no son escenaris de guerres directes Tractat de Versalles: Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de Novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats. El Tractat exigia que Alemanya acceptés la plena responsabilitat per l'esclat del conflicte bèl·lic i pagués reparacions de guerra als Aliats. A més, Alemanya també va perdre territoris en favor de països veïns, així com va haver de renunciar a les seves colònies a l'Àfrica i acceptar la limitació dels seus exèrcits. Societat de Nacions: Organisme internacional, la creació del qual s'acordà en la conferència de Pau de París, el 28 d'Abril de 1919
definocions tema 7
revol. Ind.: conjunt de canvis econimics i socials que es van produir a gran bretanya.
rev. Agraria: serie d'importants canvis succesos deurant el Segle XVIII als camps de gr bretanya. Van apareixer nomes maquines va apareixer la agricultura cientiifica, cercament de propietats, millores en la ganaderia.
rev. Demografica: va ser cause de dos coses pricipalment,el manteniment d'unes altres tasques de natalitat y el descens de la mortalitat.
rev. Tecnica: aplicacions de descobriments tecnics i científics a l'industria, descobriment de la maquina de vapor i les noves maquines de filar i de teixir.
rev. De transports: millora de les comunicacions, construcci de carreteres i fabricació de ferrocarils.
rev. Comercial:el mercat interior format per pagesos i le mercat exterior a altres paisos intercanvi de materials amb paisos mes pobres.
divisió tecnica: cada obrer fa una operació sencilla i rapida 100 vegades al dia.
enclosures o cercaments de terra: els propietaris cerquen les terres i els pagesos son expulsats i han danar a treballa a fabriques.
sistema nerfolk: cada part de terra en repos, una oart per als animals i altre per al comerç.
sistema capitalista: organització de la societat industrial en les que els medis de prodiccio pertanyen en propietat privada a un grup de persones anomenades capitalistes.
maquina de vapor: feia servir vapor com a combustible va ser inventada per watti va permetre per primera vegada abandonar les energies.
llançadora volant:va ser una primera innovació a l'industriacolonera que va augmentar la velocitat de fer teixits i l'amplada de les peces inventada per kay
socialisme utopic: els primers socialistes utopics van reaccionar contra un aprofunda desigualtat social de la societat burgesa y propugnar una societat igualitaria basada en la propietat col·lectiva.
marchisme o socialisme marchista: la miseria del proletariat es conseqüència del sistema capitalista que te com a origen l'exploració del obrer a partir del darrer terç del s. XIX els marchistes van proposar crear partits obrers socialistes que van proliferiar arreu d'Europa tenien coma objectiu dur a terme la revolució proletoria.
anarquisme: complements a tota forma d'autoritat coactiva i reivindica, per contra , la maxima llibertat possible per a la persona humana. Per aixo es pel que també s'els dona als anarquistes el nom de llibertaris.
Sindicat: Es una associació formada per a la defensa dels interessos econò mics i socials dels seus membres
Colonialisme: Doctrina i actitud que defensen amb raonaments racials, ètnics, econòmics, polítics o morals la colonització, o sigui l'existència d'unes relacions de subordinació entre una nació dominant i els pobles o territoris que en depenen.L'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic i militar sobre uns altres pobles. Metropolis: país d’orixen d’on precedeixes els colonitzadors Els Balcans: territor que hi ha entres la serralada dels Balcans i la península cursa d'armament: els estats van invertir grans sumes de diners per contruir vaixells de guerra, per fabricar nou armament (canons, obusos, metralladores etc) Pau armada: Els estats s'estaven entrenant per la guerra, els governs invertien en defensa. Es la fase previa a la guerra.triple aliança: Aliança signada el 20 de maig de 1882 a Viena per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia triple entesa: Aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia per tal de contrarestar la Triple Aliança d'Alemanya, Àustria i Itàlia Guerra de trincheres: es una guerra de possicions es una nova tactica militar, consisteix en mantenir les possicions i s’avançava molt poc a poc. Les trincheres eren forats a uns quanta metres sota terra on hi havien els soldats amb armes i municions. Eren llocs poc higienics amb rates y malatries Armistici: es quan es firma la Pau després d’una guerra Reraguarda: zona que no son escenaris de guerres directes Tractat de Versalles: Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de Novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats. El Tractat exigia que Alemanya acceptés la plena responsabilitat per l'esclat del conflicte bèl·lic i pagués reparacions de guerra als Aliats. A més, Alemanya també va perdre territoris en favor de països veïns, així com va haver de renunciar a les seves colònies a l'Àfrica i acceptar la limitació dels seus exèrcits. Societat de Nacions: Organisme internacional, la creació del qual s'acordà en la conferència de Pau de París, el 28 d'Abril de 1919
definocions tema 7
revol. Ind.: conjunt de canvis econimics i socials que es van produir a gran bretanya.
rev. Agraria: serie d'importants canvis succesos deurant el Segle XVIII als camps de gr bretanya. Van apareixer nomes maquines va apareixer la agricultura cientiifica, cercament de propietats, millores en la ganaderia.
rev. Demografica: va ser cause de dos coses pricipalment,el manteniment d'unes altres tasques de natalitat y el descens de la mortalitat.
rev. Tecnica: aplicacions de descobriments tecnics i científics a l'industria, descobriment de la maquina de vapor i les noves maquines de filar i de teixir.
rev. De transports: millora de les comunicacions, construcci de carreteres i fabricació de ferrocarils.
rev. Comercial:el mercat interior format per pagesos i le mercat exterior a altres paisos intercanvi de materials amb paisos mes pobres.
divisió tecnica: cada obrer fa una operació sencilla i rapida 100 vegades al dia.
enclosures o cercaments de terra: els propietaris cerquen les terres i els pagesos son expulsats i han danar a treballa a fabriques.
sistema nerfolk: cada part de terra en repos, una oart per als animals i altre per al comerç.
sistema capitalista: organització de la societat industrial en les que els medis de prodiccio pertanyen en propietat privada a un grup de persones anomenades capitalistes.
maquina de vapor: feia servir vapor com a combustible va ser inventada per watti va permetre per primera vegada abandonar les energies.
llançadora volant:va ser una primera innovació a l'industriacolonera que va augmentar la velocitat de fer teixits i l'amplada de les peces inventada per kay
socialisme utopic: els primers socialistes utopics van reaccionar contra un aprofunda desigualtat social de la societat burgesa y propugnar una societat igualitaria basada en la propietat col·lectiva.
marchisme o socialisme marchista: la miseria del proletariat es conseqüència del sistema capitalista que te com a origen l'exploració del obrer a partir del darrer terç del s. XIX els marchistes van proposar crear partits obrers socialistes que van proliferiar arreu d'Europa tenien coma objectiu dur a terme la revolució proletoria.
anarquisme: complements a tota forma d'autoritat coactiva i reivindica, per contra , la maxima llibertat possible per a la persona humana. Per aixo es pel que també s'els dona als anarquistes el nom de llibertaris.
Sindicat: Es una associació formada per a la defensa dels interessos econò mics i socials dels seus membres