uhiuk

1 Prometeu apareix en el subtítol de la novela, representa la osadia humana en el seu afany per desvelar el coneixement dels déus: el seu atreviment és també una condena.

Al mite de Prometeu és ell qui apareix modelant els primers homes amb argila, va fer dues parts d’un bou: en una va posar sota la pell la carn i les entranyes reobert amb el ventre de l’animal i en l’altra va posar els ossos pelats amb greix blanc. Va dir a Zeus que escollís quin volia i ell va escollir el de greix, quan va descobrir els ossos va decidir castigar-lo, no donant-lis el foc; però Prometeu el va robar.

Víctor Frankenstein tindria la facultat de modificar també als éssers (com Prometeu) i per això se’l compara amb Déu.

Milton influeix en que en un poema seu ens presenta a Satanàs com un amant de la llibertat, que vol alçar-se contra la tirania de Déu ( colèric i intolerant ).

Mary Shelley ens aporta un Déu voluble i arrogant que rebutja la seva criatura per la seva aparença física, i a un monstre que com es veia sol i no estava lligat a ningú, ja que el seu creador l’havia abandonat, decideix que la seva única misió és el vici i el crim.