Umanisme i prosa catalana del segle XIV: Antoni Canals, Bernat Metge i el Somni

La influència de l'humanisme en la prosa catalana del segle XIV

A mitjan segle XIV, la cancelleria reial s'organitza amb les ordinacions palatines. La influència de l'primer humanisme sobre la prosa dels escrivans, notaris i protonotaris va consistir en la llatinització que els va atorgar complexitat oracional, precisió semàntica, la col·locació del verb principal al final del conjunt oracional i l'ús dels articles moderats.

La influència humanística va arribar a canviar el llenguatge i l'estil dels documents oficials, fins a convertir-lo en un standard administratiu. La cancelleria va oficialitzar la llengua del poble i va impulsar-ne l'ús en àmbits lingüístics que fins aleshores eren patrimoni del llatí.

L'esperit humanista

L'esperit humanista comença a mitjan segle XIV a trobar símptomes d'una visió del món de l'home i de la cultura completament diferents a les que ens havia acostumat la societat estamental i el teocentrisme medieval. Els centres monàstics custodiaven els llibres antics a les biblioteques. L'Edat Mitjana havia suposat un retrocés en el procés evolutiu de la humanitat.

L'humanisme és un corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir dels valors més intrínsecs de la persona. La literatura humanística té una finalitat moralitzadora.

Trets distintius de la prosa humanística

Respecte a la medieval, mentre que per als moralistes medievals no hi havia més veritat que la Bíblia i la literatura patrística dels primers pensadors cristians, els humanistes utilitzaven els clàssics de l'antiguitat grega i romana, i l'estil de la prosa humanística es va contagiar de la sintaxi llatina.

Antoni Canals

Antoni Canals, frare dominicà, deixeble de sant Vicent, va exercir càrrecs importants dins de l'orde i a les corts de Joan I i Martí I, on va tenir un gran prestigi com a moralista i intel·lectual. Va utilitzar les idees dels clàssics greco-llatins i dels humanistes del seu temps al servei de la difusió de l'ortodòxia catòlica en traduir aquests autors d'idees properes al cristianisme, com Sèneca: Tractat de confessió i Scala de contemplació.

Bernat Metge

Bernat Metge fou un alt funcionari de la cancelleria reial molt aficionat a la literatura clàssica. En morir Joan I, fou acusat amb altres funcionaris d'haver permès que Joan I morís sense confessió. Fou empresonat. El 1399, després d'escriure Lo Somni, fou alliberat i restituït en els seus càrrecs pel nou rei Martí I.

Les seves obres són clarament medievals.

Lo Somni

Bernat Metge va acabar el Valteri i Griselda, encomanat per Isabel de Guimerà, a qui havia de dedicar l'obra. Posteriorment, la redacció de l'obra més important, Lo Somni, té com a finalitat defensar-se per obtenir la restitució en els càrrecs. Intenta demostrar que Joan I no s'havia condemnat, sinó que es trobava al purgatori.

L'obra té una forma dialogada i s'estructura en quatre llibres.