La Unificació d'Itàlia i Alemanya: Procés i Fases

La unificació italiana

1a fase: L'inici del procés

Des del 1849, Víctor Manuel II de Savoia, rei de Piemont-Sardenya, va dirigir el procés unificador amb l'ajuda de Cavour, primer ministre des de 1852. Es va aliar amb França per lluitar contra Àustria, país que dominava bona part del nord italià. Àustria va ser derrotada a les batalles de Magenta i Solferino (1859). Tanmateix, el temor de França a Prússia, aliada d'Àustria, va reduir l'abast dels acords: el Piemont va rebre alguns territoris de Llombardia. Més tard, després d'un referèndum, també es van unir Parma, Mòdena i Romanya, fet que va permetre declarar el Parlament italià.

2a fase: L'expansió cap al sud

El 1860, els camperols sicilians es van rebel·lar contra el rei de Nàpols. Cavour va aprofitar el descontentament i va enviar a Sicília els mil camises roges sota el comandament de Garibaldi. Sicília, les Marques i Úmbria van incorporar-se al regne de Piemont, proclamant Víctor Manuel II com a rei d'Itàlia.

3a fase: La consolidació territorial

La guerra de Prússia i Itàlia contra Àustria (1866) va acabar amb la derrota austríaca, que va cedir Venècia a Itàlia. Roma va quedar unida a Itàlia i proclamada capital del nou estat després de la derrota de França a Sedan el 1870.

La unificació alemanya

1a fase: El Zollverein i el lideratge prussià

Els estats alemanys, excepte Àustria, havien format el 1834 una unió duanera (Zollverein) per fomentar la cooperació econòmica com a primer pas per a una futura unió política. Prússia era el principal estat alemany i pretenia liderar el procés d'unificació mitjançant:

• Un procés d'industrialització.
• El reforçament de l'exèrcit.
• Reformes polítiques.

El 1862, Bismarck va ser nomenat canceller de Prússia, mostrant-se partidari d'una Prússia més poderosa i del predomini social de l'aristocràcia.

2a fase: L'enfrontament amb Àustria

Prússia s'enfrontava a Àustria, el gran estat rival. Aprofitant que Àustria estava ocupada amb la rebel·lió dels estats italians, Bismarck va afavorir la invasió del ducat austríac de Holstein per part de Prússia. La derrota d'Àustria a la batalla de Sadowa va provocar la creació de la Confederació de l'Alemanya del Nord.

3a fase: La creació del II Reich

Bismarck va signar una aliança militar amb els estats alemanys del sud i va provocar una guerra amb França, que va ser derrotada a Sedan el 1870. Així va néixer el Segon Imperi alemany o II Reich, sota el regnat de Guillem I, convertint Alemanya en una gran potència.