Unió Catalanista, Lliga Regionalista i el Setmanari Cu-Cut: Anàlisi Històrica

La Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou una federació d’entitats privades com ateneus, publicacions, centres excursionistes o corals.

Un dels seus primers actes fou la celebració de l’Assemblea de Manresa el 1892 i l’aprovació de les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més conegut com a Bases de Manresa. Proposava la plena sobirania de Catalunya, l’oficialitat del català i la recuperació de les institucions d’origen medieval. Un projecte molt més conservador que el proposat pels federalistes el 1883 o per Valentí Almirall, però que comparteix algunes reivindicacions comunes, com la llengua, l’autogovern o el proteccionisme.

La Lliga Regionalista (1901)

Les noves càrregues fiscals van originar una forta protesta a Catalunya al setembre de 1899, especialment entre els comerciants de Barcelona. Fou el Tancament de Caixes. Es produeix una vaga de comerciants, s'estén a altres ciutats catalanes, i el govern empresona morosos i declara l’estat de guerra durant 17 mesos a Barcelona. La repressió provocarà la caiguda del govern de Silvela i explica la creació de 2 nous grups polítics:

• La Unió Regionalista.
• El Centre Nacional Català.

Per les eleccions generals de 1901 aquestes dues formacions arriben a un acord per presentar una candidatura conjunta, la candidatura dels 4 presidents. A Barcelona són elegits els 4 regionalistes. Aquest èxit explica la creació de la Lliga Regionalista, a partir de la fusió dels 2 grups, i que tindrà en La Veu de Catalunya el diari difusor de les seves idees.

Anàlisi d'un Acudit del Setmanari Cu-Cut (1905)

Es tracta d’una font no textual, concretament un dibuix que conté un acudit aparegut al setmanari satíric barceloní Cu-Cut al 1905, on el dibuix és anomenat “Al Frontón Condal”. Tracta sobre la ironització per part de l’autor de les contínues derrotes militars de l’exèrcit espanyol durant les seves intervencions colonials.

Context Històric

La font se situa a la Restauració Borbònica (1875-1931), a l’inici de la segona etapa (1898-1931), durant la fallida de la Restauració i al regnat d’Alfons XIII. La font se situa igualment a Catalunya.

Descripció del Contingut

Al dibuix podem veure un nombre elevat de persones arreglades que se'n van a festejar, possiblement són partidaris de la Lliga Regionalista. Dues persones protagonitzen el dibuix a partir d’un diàleg, on podem identificar un home i un militar. El militar pregunta a l’home què celebren, on l’home li respon “una victòria”, consegüentment el militar li respon “segurament són paisans”. Aquest text correspon a una burla satírica en relació a la contínua derrota per part de les forces militars espanyoles en conflictes colonials, precisament al desastre del 98.

Anàlisi de les Bases de Manresa

És un tipus de font no textual de contingut primari, consistent en un fragment d’un document de caire on es planteja un model d’organització política per a Catalunya dins l’Estat espanyol, les denominades Bases de Manresa.

Context Històric

La font se situa a la Restauració Borbònica (1875-1931), a l’inici de la segona etapa (1898-1931), i del naixement del catalanisme polític.

Contingut de la Font

• L'apartat a de la base primera, el poder central de l'Estat tindrà cura de les relacions internacionals, els exèrcits, les relacions econòmiques amb l'exterior i la distribució del pressupost anual entre les regions en proporció amb la seva riquesa.

• A la base tercera s’institueix l’oficialitat única del català al Principat, i que es podrà emprar en les relacions amb l’Estat.

• A la base quarta tot tipus de càrrecs públics a Catalunya, inclosos els militars, hauran de ser exercits per catalans, siguin de naixença o naturalització.

• A la setena, el poder legislatiu català estarà en mans de les Corts catalanes, escollides per caps de casa agrupats per professions i per propietaris utilitzant quan sigui possible les agrupacions gremials. Aquestes Corts es reuniran cada any en llocs diferents.