Urbanisme i Biodiversitat: Sistemes Urbans i Paisatges

Urbanisme: Sistemes Urbans

El 54% de la població mundial viu en ciutats, una xifra que s'eleva al 80% a Espanya i al 88% a Catalunya (60% en ciutats grans, 28% en mitjanes). Com més desenvolupament econòmic, més població urbana.

Procés d'urbanització

És el procés de formació i creixement d'una ciutat, des de poble a ciutat, mitjançant una expansió contínua.

Factors d'emplaçament

El lloc físic es tria segons antecedents històrics, comunicacions (carreteres, ports), recursos (aigua, terra), control polític/estratègic i simbolisme cultural o religiós.

Què és una ciutat?

• Criteri legal: Més de 10.000 habitants (a Espanya).
• Alta densitat: Molta gent concentrada.
• Continuïtat de l'hàbitat: Edificis seguits.
• Diversificació econòmica: Més enllà del sector primari.
• Influència territorial: Dependència dels voltants i concentració de funcions.

Funcions urbanes

Les ciutats compleixen diverses funcions: administrativa/política, comercial/finances, industrial, cultural/oci, militar i residencial. Destaca el CBD (centre econòmic amb oficines i negocis).

Perifèria i agents socials

La perifèria es divideix en suburbis (ciutats dormitori), àrees suburbanes (ciutat jardí) i àrees rururbanes. Els agents que transformen la ciutat són els poders públics, les empreses, els propietaris privats i les associacions veïnals.

Urbanisme i gestió del sòl

L'organització es realitza mitjançant plans urbanístics i territorials. El sòl es classifica en:

• Sòl urbà: Urbanitzat amb serveis bàsics.
• Sòl urbanitzable: Apte per construir en el futur.
• Sòl no urbanitzable: Protegit o fora de pla.

Morfologia i models de ciutat

La morfologia inclou la trama urbana (irregular, regular, radial o ortogonal). Els models principals són la ciutat jardí (Howard) i la ciutat racionalista (Le Corbusier).

Biodiversitat a Espanya

Espanya presenta una gran biodiversitat gràcies a la seva orografia accidentada i la situació de transició entre els dominis atlàntic i mediterrani. L'efecte refugi post-glaciacions ha permès l'evolució d'espècies pròpies.

Definició i tipus de paisatge

El paisatge és la forma visible del territori, resultat de la interacció entre elements naturals i l'acció humana. Es classifica en:

• Biòtic: Predomini d'éssers vius.
• Abiòtic: Predomini d'elements físics (roques, clima).
• Antròpic: Modificat per l'ésser humà.
• Natural: Equilibri amb poca intervenció humana.

Paisatges vegetals i naturals

Destaquen els paisatges oceànics (bosc caducifoli), mediterranis (perennifoli), de muntanya (vegetació escalonada), de ribera i el paisatge canari (gran varietat d'endemismes).

Canvi climàtic i riscos

El canvi climàtic, accelerat per l'efecte hivernacle i l'acció humana, provoca la destrucció del paisatge (erosió, desertificació, incendis). L'empremta ecològica mesura la sostenibilitat, mentre que els riscos naturals (geològics, atmosfèrics, biològics) es valoren segons la seva magnitud, freqüència, perillositat i vulnerabilitat.