URSS: De la Revolució Russa a l'Era de Stalin | Història i Impacte Global

Fundació de la URSS: Unió Soviètica (1922)

Constitució i Estructura de la Unió Soviètica

• Es va constituir com una unió federativa de repúbliques mitjançant el Tractat de la Unió, que va esdevenir la Constitució de 1924. Les repúbliques fundadores incloïen: Rússia, Ucraïna, Bielorússia, Geòrgia, Armènia, l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan, l'Uzbekistan, el Tadjikistan i el Turkmenistan.

El nou estat soviètic no admetia la pluralitat de partits ni el sufragi universal. Ben aviat, el Partit únic (Partit Comunista de la Unió Soviètica, PCUS) es va identificar plenament amb el poder de l'Estat.

Impacte Global de la Revolució Russa

L'Ideal Internacionalista vs. el Socialisme en un Sol País

• L'ideal internacionalista, defensat per Lenin i Trotski, sobre la necessitat d'exportar la revolució a tots els països del món. Aquesta idea es contraposava a la de la "revolució en un sol país" que preconitzava Stalin durant el seu lideratge.

Radicalització del Moviment Obrer Occidental

• Radicalització del moviment obrer a molts països occidentals:

• Revolució Espartaquista a Alemanya (Gener 1919)

  El gener de 1919, la Revolució Espartaquista a Alemanya va acabar amb una dura repressió i l'execució dels seus líders, Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg.

• Revolució Bolxevic a Hongria (1919)

  El 1919, una Revolució de signe bolxevic a Hongria.

• El Trienni Bolxevic a Espanya (1919-1921)

  El "trienni bolxevic" a Espanya (1919-1921).

La III Internacional: Komintern i Expansió Comunista

• Fundació de la III Internacional (la Internacional Comunista o Komintern), amb seu a Moscou. El seu objectiu era l'expansió de la revolució socialista a la resta de països, seguint l'exemple de la revolució soviètica a Rússia.
• Va afavorir la creació de partits comunistes nacionals, sovint com a escissions dels partits socialistes que tendien al corrent socialdemòcrata i a la participació en el joc electoral democràtic. A Espanya, es va fundar el PCE el 14 de novembre de 1921.
• El Komintern va imposar unes condicions (els 21 punts) per a l'adhesió, la qual cosa permetia un fort control del moviment comunista internacional des de Moscou.
• El seu funcionament es basava en la celebració de Congressos Mundials (el primer, el març de 1919 a Petrograd), amb un Comitè Executiu que tenia la màxima autoritat entre congressos.

L'Era de Stalin: Consolidació del Poder i Repressió

La Lluita per la Successió de Lenin (1924-1928)

• La mort de Lenin el desembre de 1924, després d'haver concentrat un gran poder entorn de la seva figura i del control social de l'Estat i el partit, va provocar un buit de poder a l'URSS i va obrir la lluita per la successió en la cúpula de l'Estat i del partit.
• Es va produir un fort debat entre les postures més "esquerranes", representades per Trotski, i els sectors partidaris d'una revolució més lenta i de la NEP (Nova Política Econòmica).
• Entre 1924 i 1928, Ióssif Stalin va anar assolint un paper clau dins del Partit Comunista i va aconseguir liquidar tots els seus adversaris polítics, dominant tots els ressorts del poder.
• El 1927, Trotski, Kaménev i altres líders carismàtics de la Revolució van ser expulsats del Partit.
• A partir de finals de 1928, Stalin va concentrar tot el poder de l'Estat i del Partit, i va constituir un règim dictatorial, amb un model d'Estat centralista i autoritari, de caràcter fortament personalista.
• S'iniciava així l'era de Stalin.

Característiques del Règim Estalinista

• Política de purgues polítiques (1933-1938), amb l'eliminació de tots els sectors d'oposició al règim i a la persona de Stalin (sobretot els seguidors de Trotski).
• Inici de la política de "culte a la personalitat".
• Final del debat intern en el si del Partit. Autoritat suprema, no discutida i indiscutible del líder. Domini absolut de la "línia oficial" del Partit.
• Fort control polític i ideològic sobre tots els àmbits de la societat, per mitjans com la policia política del règim, que perseguia qualsevol dissidència o moviment opositor.
• Règim de "terror" polític, que al llarg del període estalinista, va causar gairebé 10 milions de víctimes (execucions, deportacions, empresonaments, etc.).

Plans Quinquennals i Socialisme en un Sol País

El Nou Paper Internacional de la URSS

Grans Línies Polítiques de l'Era Estalinista

• L'objectiu principal va ser convertir l'URSS en una gran potència industrial, amb el ple desenvolupament d'una economia planificada i estatalitzada.
• Al camp, es va dur a terme una intensa campanya de col·lectivitzacions i de control sobre la producció. Es van crear unitats de producció col·lectives (sovkhos i kolkhos). Aquesta política va implicar grans deportacions amb un elevat cost humà i va generar problemes d'escassetat.
• En la indústria, es va donar un gran impuls a la indústria pesada i de béns de producció, per sobre dels béns de consum. La prioritat estatal era convertir l'URSS en un país industrial, amb un control total de l'Estat sobre les fàbriques.
• Estatalització dels sistemes de transport, del comerç i de la banca, així com de les propietats immobles.
• Absoluta planificació de l'economia, amb els anomenats Plans Quinquennals (el primer, de 1929 a 1933; el segon, de 1934 a 1938, etc.). La seva aplicació va provocar fortes reaccions.
• Ús de tot l'aparell de propaganda i de repressió del règim per augmentar la producció, el creixement i la disciplina laboral. L'Estat controlava tots els àmbits de la vida social i econòmica, així com l'educativa i la cultural.

Política Internacional de la URSS Estalinista

• L'URSS va continuar sent un referent per al moviment obrer i revolucionari internacional, malgrat el model imperant de "socialisme en un sol país".
• Restabliment de relacions internacionals amb Occident i ingrés a la Societat de Nacions (SdN).
• Postura bel·ligerant contra l'ascens dels feixismes a Europa (Itàlia, Alemanya) i intervenció en la Guerra Civil Espanyola.