Utilitarisme de Mill: Ètica, Felicitat i Benestar Social

Utilitarisme de John Stuart Mill: Una Ètica de la Felicitat

John Stuart Mill, amb l’objectiu de diferenciar entre el bé i el mal, planteja una ètica teleològica i hedonista: el principi d’utilitat.

La finalitat de qualsevol acció és la felicitat (felicitat = bé últim). Una acció és bona en la mesura que procura la felicitat i dolenta en la mesura que la impedeix.

Diferenciant-se de Bentham (per qui es veu influït), Mill sosté que el plaer no és una qüestió només de quantitat sinó de qualitat. Més quantitat de plaer no implica necessàriament major felicitat. Hi ha activitats productores de plaer més valuoses que d’altres: els plaers animals tenen menys valor que els plaers humans. Llavors veiem també una distinció qualitativa dels plaers:

• Plaers sensuals: inferiors, relacionats amb els sentits sensorials i més vulgars com el menjar.
• Plaers intel·lectuals: els més elevats, relacionats amb l’altruisme, la comunitat i la moralitat, permeten el desenvolupament personal.

El principi d’utilitat no fa referència al major grau de felicitat individual, sinó al major grau de felicitat total. Una acció no es pot jutjar moralment atenent només a l’agent d’acció (el que a mi em beneficia és bo). Una acció es pot jutjar moralment en funció del benefici general que procura. Una acció bona és aquella que procura el màxim benestar per al màxim nombre de persones = maximització de plaer = major felicitat possible. És més gran la felicitat de molts que la d’un de sol, aquesta suma de felicitats és la que dona el nivell de benestar i d’integració d’una societat. La perspectiva qualitativa defensa que el veritable plaer no rau a tenir més sinó a ser millor.

L’utilitarisme de la regla: la nostra conducta moral ha d’estar regida per regles que, en general, ens guiïn cap a l’obtenció del major bé pel major nombre.

D’altra banda, l’educació juga un paper molt important en la recerca de la felicitat, ja que pot millorar els individus i la societat en dos sentits: indicar com escollir com a preferència aquells plaers que resulten més adequats a la condició humana, a més de tenir en compte els desitjos i interessos dels altres en les nostres eleccions. Les relacions humanes no serien possibles si no es tinguessin en compte els interessos particulars de tots. La meva felicitat particular no es pot assolir al marge de la resta de la societat, el bé de la majoria no ha de ser obstacle pel bé de la minoria.