L'Utilitarisme de Mill: Principis i Implicacions Ètiques

Les ciències morals

Per a poder determinar què és el correcte moralment, Mill tracta d’establir un criteri únic i del qual en siguin deduïbles totes les normes de conducta que l’hagin de promoure. Aquest criteri, seguint els seus plantejaments utilitaristes, serà precisament el Principi d’Utilitat o de la Màxima Felicitat.

Mill no defensa un utilitarisme de l’acte, sinó un utilitarisme de la regla o de la norma. Examina quines normes de conducta estan d’acord amb la recerca de la màxima felicitat per al major nombre i quines no.

Encara que determinades normes es revelin com a adequades i el seu compliment hagi de ser el que guiï la nostra conducta, Mill admet que pot haver-hi casos en què sigui preferible, per raons utilitàries, assumir una excepció. Així, podem mentir a algú si veiem que es disposa a fer algun mal. Tal com diu a Sistema de la lògica.

Qualitat dels plaers

Respecte de la recerca de la major felicitat per al major nombre, a diferència de Bentham, l’utilitarisme de Mill matisarà que no tots els plaers són del mateix tipus, ni són igualment desitjats per les persones mitjanament educades i il·lustrades, sinó que uns són qualitativament superiors a d’altres.

El criteri per a decidir quan un plaer és superior a un altre procedeix de la valoració que en facin els anomenats experts: quan la majoria de les persones que han provat dos plaers decideixen que és millor l’un que l’altre, aquest serà de major qualitat. Les persones que han provat diferents tipus de plaers, coincideixen majoritàriament a valorar com a preferibles els plaers associats a les facultats que ens defineixen com a éssers humans.

El paper de l'Estat

Pel que fa a la política i el paper de l’Estat, Mill considera que aquest, mitjançant sancions externes, ha d’imposar normes que afavoreixin la màxima felicitat. Ara bé, defensarà abans de tot la llibertat de l’individu. Mill entén que l’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra la seva voluntat, és evitar que perjudiqui els altres. Amb això es garanteix que cadascú pugui buscar el seu propi bé sense que ningú li ho impedeixi, de la mateixa manera que ell tampoc no podrà impedir la felicitat dels altres i, en fer-ho, augmentarà la felicitat general.