La vaca cega
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,21 KB
La vaca cega aparentment és un poema senzil i sense massa tracendència . Dentra crida l'atenció que siguin una animal el que concentri l'interés del poeta.
La vaca vehicula una idea de natura que no és gota inofensiva, no es tracta d'una descripció d'una acció en una Març natural, sinó de la sublimació del concepte mateix de natura, es una natura que rep una tractament vagament decandentista i alhora explicita la teoria segons la qual la contemplació del moón extern és una canal per arribar a una transcendència filósòfica .
Amb Maragall el poema ha de fer avinent aquest sentit fondo de la natura. S'obre la porta d'una nova metafísica i la vaca i la vaca es l'animal guia, per això observem el distanciament que implica l'absència del jo en el poema.
El poema es despelega des de la descripció de l'acció de l'animal per tal de subratllar la seva solitud.
Si es pels ulls que la natura es fa evident i la vaca és la representació d'una natura, aquesta idea de natura s'ha de construir des de dins, des dels ulls de dins.
L'home es el causant de la solitud de la vaca i es presentat con un element desestabilitzador.
I la idea superior és una hermonia interna amb la natura transcendent. I aquest camí que fa que la vaca el poeta i el lector.
Una acció vital, és la de d'abeurar. La vaca va a buscar l'aigua que li permet de "mirar" el cel tota sola, vovament la solitud actua.
Les companyes sugueixen la lògica i pasturen l'herba, la nostra protagonista busca l'element més eteri de l'aigua.
Maragall marca la idea de la voluntat: la topada de morros accentua la decisió de beure , la solitud potencia la voluntat de fer l'acció.
La vaca és la imatge adequada a l'exemplificació didàctica del que cal que faci una país.
La vaca vehicula una idea de natura que no és gota inofensiva, no es tracta d'una descripció d'una acció en una Març natural, sinó de la sublimació del concepte mateix de natura, es una natura que rep una tractament vagament decandentista i alhora explicita la teoria segons la qual la contemplació del moón extern és una canal per arribar a una transcendència filósòfica .
Amb Maragall el poema ha de fer avinent aquest sentit fondo de la natura. S'obre la porta d'una nova metafísica i la vaca i la vaca es l'animal guia, per això observem el distanciament que implica l'absència del jo en el poema.
El poema es despelega des de la descripció de l'acció de l'animal per tal de subratllar la seva solitud.
Si es pels ulls que la natura es fa evident i la vaca és la representació d'una natura, aquesta idea de natura s'ha de construir des de dins, des dels ulls de dins.
L'home es el causant de la solitud de la vaca i es presentat con un element desestabilitzador.
I la idea superior és una hermonia interna amb la natura transcendent. I aquest camí que fa que la vaca el poeta i el lector.
Una acció vital, és la de d'abeurar. La vaca va a buscar l'aigua que li permet de "mirar" el cel tota sola, vovament la solitud actua.
Les companyes sugueixen la lògica i pasturen l'herba, la nostra protagonista busca l'element més eteri de l'aigua.
Maragall marca la idea de la voluntat: la topada de morros accentua la decisió de beure , la solitud potencia la voluntat de fer l'acció.
La vaca és la imatge adequada a l'exemplificació didàctica del que cal que faci una país.