Vacances pagades

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,09 KB

 
PERE QUART: VACANCES PAGADES

Mètrica: Sèrie d’estrofes d’un fins a vuit versos de mètrica diversa i sense rima regular.

Estructura: S’hi pot establir una estructura a partir de la gradació, cada vegada més patètica, amb què es va presentant el <<jo>> poètic.
- Primera part: estrofes 1-4. S’inicia amb un contundent parell de versos amb el terme <<amén>>, que vol dir <<així sigui>>, a causa de les moltes decepcions que el poeta accepta resignadament.
- Segona part: 5-7. Temporalitza entusiasmes i desil·lusions de la fe en la pàtria i la gent que ha deixat. S’identifica amb Job (un dels personatges bíblics que pateix més desgràcies) en l’estadi més miserable de rebuig i marginació. Per això, després diu amb ironia que prendrà el tren de vacances pagades, l’exili. A continuació constata que <<la terra que va ser la nostra herència / fuig de mi>> i la defineix com <<una terra sense cel>>, és a dir, sense esperança, sense demà.
- Tercera part: 8-10. Malgrat tot, el poeta retorna en un últim, inútil i irònic intent, cec de tant desig que el


retrobament sigui possible, però, ara sí, ens afirma que finalment se’n va i ho farà retrobant l’estat primitiu salvatge dels avantpassats prehistòrics, encara de quatre grapes. En l’última estrofa pren la decisió sense retorn de saltar en la tenebra encesa, metàfora del patiment, que inunda l’exiliat. Amb una referència a Déu, irònica i sarcàstica, perquè viu exiliat, sense ocupar-se del patiment dels humans exiliats.

Tema: La decisió d’anar-se’n per sempre. Ja s’expressa en el primer vers, seguit d’un irònic <<amén>>. De fet, se’ns parla de dues partences amb les tornades corresponents, i, al final, de la definitiva: la de la mort. Els retorns successius expressen un amor paradoxal del país. S’al·ludeix a un exili metafòric, purament interior.

Recursos literaris:
- Sarcasmes. Ex: la qualificació de <<vacances pagades>> per a l’exili, el fet que sigui la terra la que fugi del <<jo>> poètic i que el rebutgi, la comparació a la penúltima estrofa amb el <<rebesavi>> que fa referència als homínids per fet d’anar amb quatre grapes, i, finalment, la concepció de Déu com a exiliat en el regne dels morts. Tot plegat en fa una composició amarga i de tocs sarcàstics, amb el matís del distanciament irònic.
- Elements religiosos (ex: Job).
- Polisíndeton.
- Comparacions.
- Ironies.

Entradas relacionadas: