Valencia
Clasificado en Química
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,38 KB
LA NOVEL·LA DEL SEGLE XX
Principi de la narrativa en valencià era un gènere nou, molt llegida la narrativa curta de consum popular, tendencia col·loquial, naturalista o romántica.
LA NARRATIVA VALENCIANA DELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX
Eduard López-Chavarri, músic notable i periodista; Salvador Guinot,Canyissades. Més tard, Àngel Sánchez Gozalbo (Bolangera de dimonis) i Josep Pasqual Tirado (Tombatossals; De la meua garbera)
LA NARRATIVA VALENCIANA DELS ANYS 30
Creació de novel·la curta (“Nostra Novel·la”) no aconseguí millorar el panorama. Trobem temática urbana, anàlisi psicológica dels personatges i altres característiques de la narrativa moderna.
Jesús Ernest Martínez i Ferrando. Dirigí l’Arxiu de laCorona d’Aragó. Després d’un primer volum de contes, Les llunyanies suggestives i altres proses i Tres històries cruels… una única novel·la, Una dona s’atura en el camí.
LA NOVEL·LA TRADICIONAL
Després de la Guerra Civil, recuperació lenta i plena de dificultats. Autors van publicar només nou novel·les, es quedaren desfasades respecte a l’estètica contemporània i es mantingueren models narratius tradicionals.
Característiques:
· Aïllament en relació amb els models narratius exteriors.
· Anquilosament en els gèneres narratius tradicionals.
· Allargament del model del realisme del segle XlX.
· Estil de novel·la rosa, melodramática o sentimental.
· Intents d’escriure novel·la d’inquietuds catòliques o novel·la d’intenció social.
ENRIC VALOR
Enric valor, novel·lista i gramàtic, autor magnifiques recreacions de rondalles populars valencianes, L’ambició d’Aleix i, més avant, Sense la terra promesa, La idea de l’emigrant. Obra narrativa d’Enric Valor situa a les grans sagues de la novel·lística del segle XX.
Sensibilitat per a la descripció. Es mantenen vives les seues vivències jovenívoles sobre destrucció d’una clase social, dels terratinents rurals del sud valencià, realisme narratiu i actitud de nostàlgia per la pèrdua d’un món i d’un paisatge incontaminats, units al monolingüisme valencià.
LA NOVEL·LA DEL SEGLE XX
MARIA BENEYTO
Poques escriptores de la seua generació ha escrit poesia i narrativa, en valencià i castellà. Com a prosista La gent que viu al món i la novel·la La dona forta.
Dona forta, novel·la de protagonistes femenines.
MARTÍ DOMÍNGUEZ
Un dels personatges més actius i populars dels anys 50. Regidor de Cultura de l’Ajuntament de València, director del diari Las Provincias i de Valencia fruits. Publicà llibres de divulgació, de narracions i de teatre.
LA NOVEL·LA DEL SEGLE XX (II)
NOVEL·LISTES VALENCIANS DELS ANYS 70
Al principi de la década de 1970 la prducció novel·lística valenciana -“Una carencia singular”, com havia posat en evidencia Joan Fuster-, canvià radicalment al 1974. Dues novel·les molt distintes van donar lloc a les dues tendències estètiques:
Assaig d’aproximació a falles folles fetes foc d’Amadeu Fabregat, novel·la del canvi.
El Bou de foc, de Joan F. Mira, novel·la realista.
NOVEL·LA DEL CANVI
Novel·la del canvi 2 procediments: transgressió del codi textual i postulació de temes ideològics oposats a l’ordre vigent.
Novel·lista tractava d’introduir el lector dins d’un discurs literari, podía, mancar d’argument. Pretenia subvertir la norma narrativa sobre temes oposats al sistema de valors dominant: criticant la política del règim franquista i reclamant llibertat; reivindicant la dessidència, trencant amb valors d’una societat coercitiva, exalçant la marginalitat, joventut o llibertat sexual; en definitiva, la modernitat.
Novel·les del canvi:
- Assaig d´Aproximacio a falles folles fetes foc; Amadeu Fabregat
- Ramona Rosbij; Isa Trolec
- Coll de serps; Ferran CRemades
- Espai d´un ritual; Josep Lluis Segui
L’EVOLUCIÓ DEL REALISME
Contar històries comprensibles per a un lector normal.
Llenguatge més intel·ligible. L’estructura de la novel·la juxtaposició simple de capítols, evitant l’organització textual més complexa.
Aquesta tendencia s’inicià amb:
El bou de foc de Joan F. Mira. Principals novel·les: Els cucs de seda; Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez- Cutillas i Rondalla del retorn Josep Piera.
NOVEL·LA DE GÈNERE
Nous factors socials, polítics i culturals feren que novel·listes valencians assoliren durant els 80 una concepció narrativa més oberta, en conseqüencia, novel·les de gènere .
NOVEL·LA HISTÒRICA
Crim de Germania de Josep Lozano i La Regina de la Pobla de les fembres peccadrius, van encertar el gènere de novel·la histórica en les lletres valencianes.
NOVEL·LA NEGRA
Es desenvolupà als Estats Units durant l’època d’entreguerres i es transformà en novel·la d’espies durant guerra freda entre els EUA i la URSS seguí a las Segona Guerra Mundial, estricta novel·la d’intriga policíaca.
Ferran Torrent, incorporava gènere a la novel·la valenciana contemporània: Penja els guants, Butxana, Un negre amb un saxo, Cavall i rei, L’any de l’embotit.
EL TEATRE DEL SEGLE XX
PERVIVÈNCIA DEL SAINET
Espectacle teatral valencià del XX seguía el model dramàtic d’Escalante. Actitud escénica conservadora i continuista d’empresaris, autors, actors i públic, mantingué l’única fórmula d’èxit: “l’experiència”.
En la majoria de sales obres en castellà, de tant en tant també obres valencianes, dirigides sobretot a clases populars.
Públic de clase baixa, fidel a la llengua, les comprenia millor es divertida amb el valencià col·loquial, com una espècie de “dialecte del teatre”
PRIMERS INTENTS RENOVADORS
Primers anys del XX temptatives de renovació teatral per superar l’anacrònica influencia del sainet.
UN TEATRE NOU PER A UN PÚBLIC NOU
Cap a 1930 anomenats “treballadors de camisa blanca” demanaven un altre tipus de teatre valencià. Coincidint amb transformació de la València dels 30, van intentar modernitzar l’escena. Taula de lletres valencianes, aglutinà membres de la Generació de 1930, proposà l’abandó definitiu del sainet.
TEATRE VALENCIÀ DURANT LA II REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
Públic teatral començà a desplaçar-se cap a les sales de cinema. Actors constituir en cooperatives empresaris van cedir l’explotació de les sales.
Intensa politització es notà en els arguments d’obres com Lenin;
- Escenes de la revolucio russa, Josep Bolea
- Opressors i oprimits; FRancesc Almela i Vives
EL TEATRE CONTEMPORANI
En la postguerra, el públic demanava obres d’evasió. Censura autoritzà primeres representacions de teatre d’evasió en valencià. Teatre culte en castellà.
MODERNITZACIÓ DEL TEATRE VALENCIÀ
Factors:
· Representacions de companyies d’aficionats:
L’Ateneu Mercantil
Lo Rat Penat
L’Aula Ausiàs March de la Universitat de València
· Activistas teatrals amb una clara visió de futur.
· Nova generació de dramaturgs amb formació literaria i cultural.
TEATRE INDEPENDENT DELS ANYS 70
Nombrosos grups posaren en escena obres critiques i progressistes. Per primera vegada concepció polivalent de l’espai escènic, treballaven l’expressió corporal, model de llengua estàndard, no dialectal, circuït alternatiu a les sales comercials.
- Rodolf Sirera: Anima del principals projectes escenics valencians
- Manuel Molins: Melodrames, obres historiques i comedides
Principi de la narrativa en valencià era un gènere nou, molt llegida la narrativa curta de consum popular, tendencia col·loquial, naturalista o romántica.
LA NARRATIVA VALENCIANA DELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX
Eduard López-Chavarri, músic notable i periodista; Salvador Guinot,Canyissades. Més tard, Àngel Sánchez Gozalbo (Bolangera de dimonis) i Josep Pasqual Tirado (Tombatossals; De la meua garbera)
LA NARRATIVA VALENCIANA DELS ANYS 30
Creació de novel·la curta (“Nostra Novel·la”) no aconseguí millorar el panorama. Trobem temática urbana, anàlisi psicológica dels personatges i altres característiques de la narrativa moderna.
Jesús Ernest Martínez i Ferrando. Dirigí l’Arxiu de laCorona d’Aragó. Després d’un primer volum de contes, Les llunyanies suggestives i altres proses i Tres històries cruels… una única novel·la, Una dona s’atura en el camí.
LA NOVEL·LA TRADICIONAL
Després de la Guerra Civil, recuperació lenta i plena de dificultats. Autors van publicar només nou novel·les, es quedaren desfasades respecte a l’estètica contemporània i es mantingueren models narratius tradicionals.
Característiques:
· Aïllament en relació amb els models narratius exteriors.
· Anquilosament en els gèneres narratius tradicionals.
· Allargament del model del realisme del segle XlX.
· Estil de novel·la rosa, melodramática o sentimental.
· Intents d’escriure novel·la d’inquietuds catòliques o novel·la d’intenció social.
ENRIC VALOR
Enric valor, novel·lista i gramàtic, autor magnifiques recreacions de rondalles populars valencianes, L’ambició d’Aleix i, més avant, Sense la terra promesa, La idea de l’emigrant. Obra narrativa d’Enric Valor situa a les grans sagues de la novel·lística del segle XX.
Sensibilitat per a la descripció. Es mantenen vives les seues vivències jovenívoles sobre destrucció d’una clase social, dels terratinents rurals del sud valencià, realisme narratiu i actitud de nostàlgia per la pèrdua d’un món i d’un paisatge incontaminats, units al monolingüisme valencià.
LA NOVEL·LA DEL SEGLE XX
MARIA BENEYTO
Poques escriptores de la seua generació ha escrit poesia i narrativa, en valencià i castellà. Com a prosista La gent que viu al món i la novel·la La dona forta.
Dona forta, novel·la de protagonistes femenines.
MARTÍ DOMÍNGUEZ
Un dels personatges més actius i populars dels anys 50. Regidor de Cultura de l’Ajuntament de València, director del diari Las Provincias i de Valencia fruits. Publicà llibres de divulgació, de narracions i de teatre.
LA NOVEL·LA DEL SEGLE XX (II)
NOVEL·LISTES VALENCIANS DELS ANYS 70
Al principi de la década de 1970 la prducció novel·lística valenciana -“Una carencia singular”, com havia posat en evidencia Joan Fuster-, canvià radicalment al 1974. Dues novel·les molt distintes van donar lloc a les dues tendències estètiques:
Assaig d’aproximació a falles folles fetes foc d’Amadeu Fabregat, novel·la del canvi.
El Bou de foc, de Joan F. Mira, novel·la realista.
NOVEL·LA DEL CANVI
Novel·la del canvi 2 procediments: transgressió del codi textual i postulació de temes ideològics oposats a l’ordre vigent.
Novel·lista tractava d’introduir el lector dins d’un discurs literari, podía, mancar d’argument. Pretenia subvertir la norma narrativa sobre temes oposats al sistema de valors dominant: criticant la política del règim franquista i reclamant llibertat; reivindicant la dessidència, trencant amb valors d’una societat coercitiva, exalçant la marginalitat, joventut o llibertat sexual; en definitiva, la modernitat.
Novel·les del canvi:
- Assaig d´Aproximacio a falles folles fetes foc; Amadeu Fabregat
- Ramona Rosbij; Isa Trolec
- Coll de serps; Ferran CRemades
- Espai d´un ritual; Josep Lluis Segui
L’EVOLUCIÓ DEL REALISME
Contar històries comprensibles per a un lector normal.
Llenguatge més intel·ligible. L’estructura de la novel·la juxtaposició simple de capítols, evitant l’organització textual més complexa.
Aquesta tendencia s’inicià amb:
El bou de foc de Joan F. Mira. Principals novel·les: Els cucs de seda; Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez- Cutillas i Rondalla del retorn Josep Piera.
NOVEL·LA DE GÈNERE
Nous factors socials, polítics i culturals feren que novel·listes valencians assoliren durant els 80 una concepció narrativa més oberta, en conseqüencia, novel·les de gènere .
NOVEL·LA HISTÒRICA
Crim de Germania de Josep Lozano i La Regina de la Pobla de les fembres peccadrius, van encertar el gènere de novel·la histórica en les lletres valencianes.
NOVEL·LA NEGRA
Es desenvolupà als Estats Units durant l’època d’entreguerres i es transformà en novel·la d’espies durant guerra freda entre els EUA i la URSS seguí a las Segona Guerra Mundial, estricta novel·la d’intriga policíaca.
Ferran Torrent, incorporava gènere a la novel·la valenciana contemporània: Penja els guants, Butxana, Un negre amb un saxo, Cavall i rei, L’any de l’embotit.
EL TEATRE DEL SEGLE XX
PERVIVÈNCIA DEL SAINET
Espectacle teatral valencià del XX seguía el model dramàtic d’Escalante. Actitud escénica conservadora i continuista d’empresaris, autors, actors i públic, mantingué l’única fórmula d’èxit: “l’experiència”.
En la majoria de sales obres en castellà, de tant en tant també obres valencianes, dirigides sobretot a clases populars.
Públic de clase baixa, fidel a la llengua, les comprenia millor es divertida amb el valencià col·loquial, com una espècie de “dialecte del teatre”
PRIMERS INTENTS RENOVADORS
Primers anys del XX temptatives de renovació teatral per superar l’anacrònica influencia del sainet.
UN TEATRE NOU PER A UN PÚBLIC NOU
Cap a 1930 anomenats “treballadors de camisa blanca” demanaven un altre tipus de teatre valencià. Coincidint amb transformació de la València dels 30, van intentar modernitzar l’escena. Taula de lletres valencianes, aglutinà membres de la Generació de 1930, proposà l’abandó definitiu del sainet.
TEATRE VALENCIÀ DURANT LA II REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
Públic teatral començà a desplaçar-se cap a les sales de cinema. Actors constituir en cooperatives empresaris van cedir l’explotació de les sales.
Intensa politització es notà en els arguments d’obres com Lenin;
- Escenes de la revolucio russa, Josep Bolea
- Opressors i oprimits; FRancesc Almela i Vives
EL TEATRE CONTEMPORANI
En la postguerra, el públic demanava obres d’evasió. Censura autoritzà primeres representacions de teatre d’evasió en valencià. Teatre culte en castellà.
MODERNITZACIÓ DEL TEATRE VALENCIÀ
Factors:
· Representacions de companyies d’aficionats:
L’Ateneu Mercantil
Lo Rat Penat
L’Aula Ausiàs March de la Universitat de València
· Activistas teatrals amb una clara visió de futur.
· Nova generació de dramaturgs amb formació literaria i cultural.
TEATRE INDEPENDENT DELS ANYS 70
Nombrosos grups posaren en escena obres critiques i progressistes. Per primera vegada concepció polivalent de l’espai escènic, treballaven l’expressió corporal, model de llengua estàndard, no dialectal, circuït alternatiu a les sales comercials.
- Rodolf Sirera: Anima del principals projectes escenics valencians
- Manuel Molins: Melodrames, obres historiques i comedides