Valenciano llengua 2,3

CRÍTICA LITERÀRIA: Servir orientació als autors i lectors per fomentar bon gust dels lectors. Objectiu és la literatura,aspectes: d'estil, adecuació o valor ètic. COM HAN DE SER EL CRÍTICS? - tindre coneixements lingüístics i filològics -conéixer història de literatura - nacions art,estètica i filosoia - passió per literatura - capaços d'identificar-se amb personatges i autors. SIGNE LINGÜÍSTIC:és la unitat mínima de comunicació de la combinació arbitrària d'1 significar amb significant i característiques que converteixen el llenguatge articular en sistema de comunicació superior a qualsevol altra classe de comunicació o de lleguatge.CARACTERÍSTIQUES: Arbitrari;la relació entre significant i significat per convecció,com l'existència de diverses llengües que identifiquen el mateix conceote amb imatges acústiques diferents.Linial;en lleguatge oral,sons que pronuciem(fonemes)formen cadena temporal, i llenguatge escrit,signes gràfics(lletres)mostren 1a línia espacial.DOBLE ARTICULACIÓ:és la subdivisió de la cadena fònica en sons o grafies i la subdivisió de la significació en unitats mínimes amb significat.1ª articulació;combina un nombre limitat d'unitats significatives(monemes)de forma que tots poden tornar a combinar-se d'1a altra manera per produir missatges.2ª articulació;monemes que podem combinar estiguen formats amb combinacions d'1es 30-50 unitats sonores mínimes(fonemes),segons la llegua. Converteix el llenguatge verbal en 1 sistema de comunicació superior als altres conceguts,li dóna riquesa i flexibilitat.Monemes:unitats siginicatives de la 1ª articulació,que es refereixen als significants,tenen forma i sentit. Fonemes:unitats mínimes amb forma fònica,però sense significat per elles mateixes i pertanyen a la 2ª articulació.LLENGUA:té 2 vessants:-d'aspecte social:tota la comunitat lingüística emplea 1 mateix codi; llengua,es estable, es pot fer 1 estudi diacrònic.-d'aspecte individual:es utilitzada en cada acte o locució que pren la llengua de 1a manera individual; parla,és variable i depend del context o situació del individu. NORMA:element intermedi social que condiciona la llibertat individual i també a la parla.És 1 mecanisme regulador.NORMALITZACIÓ:procés mitjançant la llengua es fa de normal a qualsevol àmbit d'ús.NORMATIVITZACIÓ:és 1a conseqüència de la crsital·lització lingüística que hem esmentat abans i una conseqüència dels hàbits lingüístics que els parlants han posat de manifest al llarg de diverses generacions.SONS I FONEMES:Fonema:unitats sonores en què és divisible 1a paraula de qualsevol llengua humana, en el llenguatge verbal oral.Unitats sonores no tenen significat per elles mateixes,poden fer variar el significat de la paraula. Missatges lingüístics orals es realitzen gràcies a l'emissió d'1a sèrie de sons,produits per l'aparell fonador(llavis,llengua,vel del paladar,cordes vocals,nas) Podem reduir en:Vocals;l'aire ix sense trabar obstacle i sons pronunciats són nucli d'1a sil·laba.Semivocals i semiconsonants;es pronuncien com les vocals però no poder ser nucli de sil·laba.Consonants:órgan articulatori fa d'obstacle al pas de l'aire i sons pronunciats no poden ser nucli de síl·laba.LEXEMES:unitats de la 1ª artuculació que constitueixen l'arrel o el tema genètic d'1 significat i són comunes a totes les paraules d'1a mateixa familia lèxica.MORFEMES:unitats mínimes significatives de caràcter gramatical sense canviar en profunditat el significat dels lexemes,els matisen i modifiquen,marquen el caràcter gramatical.APÒSTROF:signe ortogràfic consistent en una coma volada(') s'utilitza per marcar l'elisió d'alguna vocal,en unir-se a 1a altra en la cadena fònica,no pronunciem en el llenguatge oral.No se apliquen en:-davant de paraules que comencen per i o u consonàntiques(el iogurt) -davant de paraules que comencen per h aspirada,en manlleus i estrangerismes(el holding,de Hitler) -davant del nom de les lletres(la eme) -davant de les paraules(la ira,la host) -l'article la no s'apostrofa davant de la paraula una, només que es refereix a l'hora(hem quedar a la una).DERIVACIÓ:procés de creació de lèxic consistent a crear paraules a partir d'1es altres que ja existien en la llengua. La paraula inicial es la primitiva i la que se obté es la derivada. Morfemes derivatius,poden ser prefixos,infixos o sufixos. COMPOSICIÓ:procediment de creació de lèxic per la unió de 2 o més elements constitutius que ja existien prèviament i al unir-se formen una paraula nova.1a sola paraula(diferent categoria se junta,verb-sust)comptagotes.2 paraules separades(mateixa categoria se separa,sust-sust)paper moneda.HABILITACIÓ:consisteix en canviar la categoria gramatical de les paraules, per donar-li una funció didàctica distinta.Donar altra categoria que en prinicipi no li correspon.Per exemple:Sopar es un verb, però en aquesta oració formará com un subjecte;El sopar està en la taula.

2. Perífrasi verbal de probabilitat DEURE + INFINITIU. a) Verb deure en present d’indicatiu. Deuen ser les cinc de la vesprada. b) Verb deure en pret. imperfet d’indic. o pret. perfet simple. Devien ser les cinc de la vesprada / Degueren ser les cinc de la vesprada. No són correctes: 1. L’ús del futur i el condicional per a expressar la probabilitat. 2. No podem utilitzar la preposició DE entre l’auxiliar i l’infinitiu.- També podem expressar probabilitat mitjançant l’ús dels adverbis potser i probablement

3. Perífrasi verbal d’imminència Per a expressar que l’acció del verb tindrà lloc en un futur immediat, utilitzarem: a) Referida al passat: ANAR A + INFINITIU. Anava a eixir quan començà a ploure. ESTAR A PUNT DE + INFINITIU. Estàvem a punt de dinar quan aplegaren. b) Referida al futur: VERB EN FUTUR, sovint precedit de l’adverbi ara. Ara eixirem. No hi ha perífrasi quan ANAR manté el significat de desplaçament i no actua d’auxiliar; aquest ús és correcte. Exemple: Vaig a menjar a cal Tom

 Darrere del verb. sols poden anar pronoms febles en el cas del'imperatiu (porta'l), gerundi (portant-lo) infinitiu (portar-la).

L’accentuació gràfica.Agudes : -Acabades en vocal (café, demà, cosí..)-Acabades en vocal + s (escàs, espés…)- Acabades en en, in (entén, Berlín…)Planes: les no acabades en les terminacions anteriors (místic, àrab, telèfon…)Esdrúixoles: s’accentuen totes les paraules (València, brúixola…)Recorda:-Les paraules compostes amb guionet i els adverbis que acaben en -ment, conserven l’accentuació dels seus elements.En paraules compostes sense guionet, només s’accentua el segon terme -Quan la i o la u es troben entre consonant (excepte q, g) i vocal, no formen diftong i, constituïxen síl·labes separades (memòria) -paraules agudes acabades en diftong creixent (i,u semivocàliques) no porten accent gràfic. -estrangerismes no adaptats resten al marge de les normes d’accentuació -paraules agudes, la e i la o porten accent tancat (café, nació…), alguns mots i participis, la o pot  ser oberta (arròs, però, inclòs, reclòs…)-mots plans i esdrúixols accentuats, la e i la o són obertes (paciència, mèrit, kilòmetre, fotocòpia…). Però la e i la o poden ser tancades en alguns infinitius (créixer, córrer…), en algunes formes verbals (érem, fóra…) i en algunes paraules (cérvol, pólvora…)

La dièresi:-Si cal pronunciar la u dels diftongs creixents qüe, qüi, güe, güi.Exemples: qüestió, obliqüitat, aigües, lingüística.-Per assenyalar l’existència d’un hiat: dues vocals juntes que no formen diftong.Exemples: raïm, veïna, reduït, peüc, diürn…Excepcions en l’ús de la dièresi :-Els casos en què cal accentuar; l’accent preval a la dièresi (país, Lluís, conduíem…)-Els compostos dels sufixos -isme, -ista (egoisme, egoista…)-formes d’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir (agrair, agraint, agrairé, agrairia)-paraules formades per prefixos acabats en vocal si el lexema comença per les vocals i/u : intra (intrauterí), re (reincidir), co (coincidència), contra (contraindicació) pre (preindustrial), auto (autointoxicat), anti (antiinflamatori), infra (infrautilitzar). No són considerades paraules amb prefix les derivades d’ull (reüll) ni les formes del verb reeixir (reïsc, reïsca, reïsqué…)-En les paraules que tenen la terminació llatina –us i –um, no hi ha diftong sinó hiat: Màrius, Pius, aquàrium, pòdium…

Construccions de gerundi.1.Gerundi de posterioritat. Un gerundi no pot introduir una oració subordinada que expresse una acció posterior a la del verb principal; únicament pot expressar accions simultànies o anteriors. Exemple: Va estudiar poc al llarg del curs, suspenent tres assignatures en juny. No és correcta l’acció expressada pel gerundi és posterior. És correcta: T’estalviaràs problemes al concert comprant l’entrada anticipadament. Per a saber si es trobem davant d’un gerundi de posterioritat canviarem l’ordre de la frase i posarem la de gerundi en primer lloc si no canvia el sentit i és coherent, és correcte. Aplicació als exemples anteriors: - Suspenent tres assignatures va estudiar poc al llarg del curs. (incoherent) - Comprant l’entrada anticipadament t’estalviaràs problemes al concert. 2.Tot + gerundi. a) Indica simultaneïtat de dues accions. Exemple: Sentia les explicacions tot rient b) Indica oposició. Exemple: Tot cantant estic trist. 3.Gerundi especificatiu.En funció verbal aplicat al subjecte de l’oració té valor explicatiu i el seu ús és correcte. Exemple: La veïna, cridant tothora, no deixa viure. No és correcte si aquest gerundi té un valor especificatiu. Exemple: He comprat taronges boníssimes sent un poc xicotetes (incorrecte) He comprat taronges boníssimes però que són un poc xicotetes. 4.Perífrasis de gerundi a) Estar ÷ Gerundi. Indica continuïtat o reiteració. Exemples: He estat treballant tot el mati. He estat fent paquets tot el mati. b) Anar + gerundi. Indica progressivitat.Exemple: Amb cada colp vaig fent-me una mica més madur. No són correctes: a) Portar + Gerundi amb valor duratiu. Exemple: Porta treballant en l’empresa set anys (incorrecta). Fa set anys que treballa en l’empresa (correcte) b) Venir + gerundi amb valor de continuïtat. Exemple: Fa set anys que ho vinc dient (incorrecte). Correctes: Fa set anys que ho dic/Fa set anys que ho estic dient.