Varietats del català: dialectes i tipus de llengua

Varietats dialectals del català

Català occidental (Valencià)

• Fonètica: Sistema vocàlic tònic amb 7 sons; sistema àton amb 5, com en el nord-occidental. Pronunciació de la -r final (tret de la zona septentrional i l’extrem meridional, on s’emmudeix).
• Morfosintaxi: Desinència [e] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació, i [ᴓ] en la 2a i 3a conjugacions (cante, perd, tem, sent). Ús més viu que en altres dialectes dels possessius femenins tònics meua, teua, seua, i dels possessius àtons mon, ton, son, ma, ta, sa, etc. (emprats sobretot davant de noms de parentiu).
• Lèxic i semàntica: Ús molt freqüent de diminutius (ex: gens ni miqueta). Mots característics: agranar (escombrar), escurar (rentar els plats), volta (vegada).

Català oriental (Central)

• Fonètica: Sistema vocàlic tònic amb 7 vocals; sistema àton amb 3: [i], [e], [u].
• Morfosintaxi: Desinència [u] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu: cantu (canto). En els parlars gironins pot rebre un reforç oclusiu: jo càntuc/càntut.
• Lèxic i semàntica: Mots característics: cargol (caragol), carbassa (carabassa), micaco (nesprer).

Tipus de varietats lingüístiques

1. Històriques i generacionals (diacròniques)

L’evolució de la llengua i els canvis soferts al llarg de la història i les diferents variants generacionals.

2. Socials (diastràtiques)

La llengua associada a l’estructura o grup social, nivell d’estudis, ètnia, etc. Un exemple clar de varietat social és l’argot, que designa la parla privada que un grup social o estament adopta com a senyal distintiu; es tracta d’un llenguatge en principi hermètic, propi de sectors situats al marge de la societat.

3. Geogràfiques (diatòpiques)

La llengua associada al territori; els parlants d’una zona presenten unes característiques comunes respecte als d’altres zones. Aquestes no es delimiten seguint una divisió política o administrativa, sinó que divideixen verticalment el domini lingüístic en dos grans blocs: el català oriental i l’occidental.

4. Diafàsiques

Variants funcionals o registres, relacionades amb les condicions d’ús. El parlant elegeix el registre o funció segons el context en què parla o escriu.