D'on venien els fenicis

Hel·lenistic-ja no es representa l'harmonia i la serenor, es volen trasmetre emocions a través del moviment, es busquen postures forçades i rostres forçament expressius (ex:Laocoont i els seus fills -Agesandre, Policlor i Atenodor- de Rodes)

c) La pintura

Als inicis, s'aplica sobre els murs i sobretalules de fusta. Però allà on va ser important fou en la ceràmica: inici: s.VIII-VII aC. Segle VI aC: el tema mes representat son les activitats humanes. Figures negres: es pinta la silueta de les figures, es gravaven els contorns i es pinta l'interior i s'afageixen els traços vermell i blancs (ex: Cities i Exequies). A finals del s. V aC., es proven nous efectes. Figures vermelles: ja no es pinten les figures negres sobre el fons ataronjat de l'argila sinó que es pinta el fons de color negre (ex: Eutimedes, Polignot).

Fenicis i Cartaginesos

Els fenicis, els cartaginesos i els etruscs eren els principals competidors dels grecs pel control del comerç marítim del Mediterrani.

a) Els Fenicis

Fenícia es un país format per ciutats costaneres (Tir, Biblos, Sudró) a la Mediterrània Oriental. Vivien de comerç i de l'artesania, ja ue l'agricultura els hi era practicament impossible. Eren bons ferrers, orfebres i experts constructors de vaixells. Els seus teixits de llana eren molt apreciats. Els tints que produien eren extrets d'uns mol·luscs que eren molt sol·licitats. Van ser els primers d'entendre que, per navegar, calia mirar el cel, s'orientaven per l'Estrella Polar, que indica sempre el Nord.

b) Els Cartaginesos

Cartago fou la capital de les colonies fenícies a la Mediterrània. Capa al 450 aC, els vaixells cartaginesos ja recorrien la costa atlantica d'Europa fins a les illes Britaniques i sembla que van arribar a les costes susaharianes. Obtenien: Estany a les illes Britaniques i al NW de la pen. Ibérica-Plom, coure i plata al sud de la pen. Ibérica i a Sardenya-Or al Sud del Sàhara. Van prohibir als grecs, etriscs i romans de comerciar amb les seves colonies, sobretot amb les mines de plata de la pen. Ibèrica. Van dominar el comerç marítim fins que van ser derrotats perls romans a les Guerres Púniques l'any 146 aC.

La colonització a la pen. Ibèrica

a) Els Fenicis

Van portar a la població de la pen. L'escriptura, el forn i la producció de vi i oli. Van ser els primers en establir colonies a la pen. (IGADIR). Els establiments fenicis no eren ciutats sinó factories des d'on distribuien els seus productes.

b) Emporion i Rhode

Els grecs van arribar després d'establir-se a la Magna Grècia Massàlia (Marsella). La primera colonia que van fundar va ser Emporion (6000aC) i, des d'allà, Rhode i Hemeroscopeion. Va ser fundada pels foceus, originaris de Focea, a l'Àsia Menor. El primer enclavament fou la Paleapolis, un illot situat on hi ha actualment St.Martí d'Empúries, després ocuparen un petit tiné a terra ferma (Neapolis). Emporion era un nucli de població no gaire gran que disposava d'un port comercial on els grecs hi feien escala (Emporion significa "mercat"). A partir del s.VaC, la ciutat va començar a créixer gracies al comerç dels cereals, convertint-se en un dels principals centres comercials de la pen. Al s. IV aC. S. IV aC, encunyacions de les primeres monedes emporitanes.

La mitologia grega. Déus, herios i monstres

Els déus grecs adoptaven formes inhumanes i personificaven les forces de la natura. L'únic que els diferenciava era la immortalitat i la sobrehumanitat (poders especials). Els primers déus representaven les forces més elementals: Urà-cel, Gea-terra, Thanatos-mort. Aquests primers deus foren derrotats pels titans, sota el control del Cnossos, Déu del Temps. Més endevant els deus Olímpics es van imposar als titans i es van convertir en els deus principals de la mitoligia grega, són els següents: DÉUS: Zeus (Déu principal, cel, meteorologia), Apol·lo (sol, arts, bellesa masculina), Ares (guerra, força bruta), Dionís (vi, verema), Hades (mon subterrani). DEESSES: Artemis (boscos, selva caça)Afrodita (amor i bellesa), Atenea (saviesa, guerra estrategica, ciencia), Demeter (agricultura).