Verbs irregulars de catala i les perifrasis verbals

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,54 KB

 

Els verbs irregulars N’hi ha molts verbs que s’aparten morfològicament dels verbs regulars perquè presenten variacions en el lexema, en la desinència o be tant en el lexema com en la desinència.

Irregularitat en el lexema Observa les principals variacions que es produeixen en l’arrel verbal. Verbs acabats en –ldre, -ndre i –ler Afegeixen una d en infinitiu(- -ler), futur i condicional Presenten les consonants velars C en 1 del singular del present del indicatiu Gu passat simple de ind, present i imperfet sub, I 3 sing i 1 i 3pl de imperatiu. Participi sol ser irregular en els tres casos: –ldre acabats en –lt. –ndre acabats en –ès. –ler acabats en –gut Verbs acabats en –èixer Alternen l’arrel acabada en ix amb l’acabada en c, g/gu. Ix en present (-1p sing) imperfet, futur indicatiu, condicional i 2sing,2 pl del imperatiu. C 1sing del present d’indicatiu. g/gu passat simple de indicatiu, present i imperfet de subjuntiu i 3sing i 1 i 3 pl de l’imperatiu. Verbs amb diftong decreixent Gerundi dels verbs amb au eu iu ou tres variacions: U per v Pèrdua de u U per i Les consonants velars igual que els verbs acabats en -ldre, -ndre i –ler.

Irregularitats en la desinència Son provocades per l’aparició d’una e( eufòrica). Això esdevé en verbs de la 2 i 3 conjugacions en que l’arrel acaba en c, s, ss, z, g. La vocal apareix entre l’arrel verbal i la desinència –s de la 2sing del present d’indicatiu.

Verbs amb irregularitats pròpies Son els verbs que presenten variacions en l’arrel i en la desinència: anar, estar, fer, dir, tenir, venir. Hi ha irregularitats en el present d’indicatiu i en el present de subjuntiu i en el passat simple i en l’imperatiu.( si el 1 persona de indicatiu velar—tot el present de subjuntiu g/gu) Verbs de radical velaritzat Els verbs irregulars que presenten les consonants verals en l’arrel  d’alguns temps verbals. Per a l’imperatiu, la 2sing fa velar la s2 pl fa també si no fa velar tampoc ho farà la 2 del pl.

Les formes no personals del verb Son tres: l’infinitiu, el gerundi i el participi. Es caracteritzen perquè no posseeixen morfemes de persona, nombre, temps, aspecte o mode. L’infinitiu L’infinitiu pot prendre dues formes : una de simple i una altra de composta( infinitiu perfet). Forma simple: es la que reverteix l’anomenat infinitiu present. Forma composta: adopten els anomenats infinitius de passat. Son el verb auxiliar haver en infinitiu i el verb principal en participi. L’infinitiu equival a un substantiu, admet preposicions, articles i pronoms febles i pot complir les mateixes funcions que un substantiu exerceix dins l’oració(subj, CN, CA, atr, CD, CRV, CC) El gerundi Hi ha dos tipus de gerundi: el simple(-ant, -ent, -int) i el compost( havent + participi). El gerundi no expressa mai una acció posterior. El gerundi equival a un adverbi i modifica el verb. La funció sintàctica  que acompleix el gerundi en l’oració es CC de manera. El participi Les terminacions del participi considerades regulars són: -at –1 conjugació. -ut—2 conjugació. -it—3 conjugació. Hi ha terminacions diferents: 2 conj –scut, -t, -às, -ès; 3conj –rt. El participi es l’única forma no personal que admet morfemes de flexió de gènere i de nombre. El participi concorda amb CD. Te equivalència amb l’adjectiu i pot acomplir i les funcions: CN, CPred, Atr.

Perifrasis verbals Les tres formes no personals quan es combinen amb diversos verbs auxiliars en una sola idea verbal. Estan formades per dos verbs que tenen un significat específic. El verb en forma personal informa sobre la persona, el temps... El verb en forma no personal aporta la informació fonamental de la perifrasi verbal. Observa com es formen algunes i que expressen: Inici: començar a + i; arrencar a + i; posar-se a + i; posar-se a + i. Probabilitat: deure + i Obligació: haver de + i; caldre + i; cal + que + v conjugat Possibilitat: poder + i Repetició: tornar a + i Capacitat: saber + i Imminència: estar a punt de + i  Aproximació: venir a + i La perifrasi deure + i no s’utilitza en el futur ni en condicional. Esta mal dit tinc que + i; hi ha que + i; es precís + i Duració: estar + g; anar + g; venir + g; seguir + g; continuar + g Conseqüència: acabar + g; quedar + p; restar + p; deixar + p; romandre + p Resultat: tenir + p

Construccions verbals remarcables Algunes construccions formades per un verb i un pronom personal feble: Construccions impersonals amb se. Oracions en les quals podria haver-hi un subjecte però no es precisa i es recorre a la partícula es. El verb ha de ser invariable, verbs intransitius o copulatius. Construccions passives reflexives. Son oracions passives amb la forma de les reflexives(amb se). Verbs transitius concorden amb el subjecte. Oracions reflexives amb verb pronominal. El verb es conjuga sempre amb un pronom feble que concorda amb el subj. El pronom esta lexicalitzat amb el verb no es pot separar. Construccions d’interès. Compleix els requisits dels pronoms reflexius, però apareixen sempre en construccions amb CD, l’absència del qual modifica el significat en canvi si suprimim el pronom no canvia de significat.

Entradas relacionadas: