El veritable coneixement no prove dels sentits

Plató distingeix dos nivells de realitat, dos móns, el món sensible i el món intel·ligible. Cadascun d'aquests dos móns es divideix en dues parts, i així obtenim quatre nivells de realitat o objectes de coneixement distints: imatges, objectes materials, entitats matemàtiques i Idees. A cada món li correspon un determinat grau de coneixement: opinió i ciència. Alhora cada grau es subdivideix en dos: imaginació i creença, per una banda, i raó i intel·ligència per altra. OPINIÓ (doxa) És l’estat en que es troba l’home que tan sols contempla les coses del món sensible. Representa el nivell inferior de coneixement. En aquest grau de coneixement ens servim dels sentits per tal d'intentar conèixer els objectes del món sensible, el món del devenir, els objectes que "passen" (temporals). L'opinió és sempre un coneixement incert, relatiu, superficial i poc fiable. Imaginació (eikasía) El grau més baix de coneixement i el més allunyat de la veritat es propi de l’home comú. Té per objecte les imatges o ombres, que no són altra cosa que projeccions o imitacions dels objectes materials. Plató s'està referint també aquí a les arts imitatives: poesia, pintura, música, escultura,... Creença (pistis) Qui pren la realitat material com a autèntica es troba en grau de creença, que té com a objecte de coneixement els objectes materials: els ésser naturals i els artificials. És el saber propi del filòsof de la naturalesa, més profund que l’anterior, però encara simple opinió. CIÈNCIA (episteme) És el vertader coneixement que té com a objecte allò universal i immutable, les Idees del món intel·ligible. No les podem copsar pels sentits sinó per una facultat que és pròpia de l'ànima humana, la raó. Raonament (diánoia) El tercer grau, que podem anomenar també raó discursiva, tracta del coneixement dels objectes matemàtics. No estam parlant de la matemàtica aplicada, sinó d'una matemàtica teòrica que ens acosta a les Idees i ens permet allunyar-nos del món sensible