Veritat i mentida en sentit extramoral

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,53 KB

Idees principals de les 2 obres: la idea clau és que vol esbrinar que hi ha darrera la cultura, religió, filosofia d’Occident a partir del que ell anomena Genealogia, que es trobar l’origen de la cultura i la moral. Veritat i mentida en sentit extramoral (1873): obra de joventut en que situa a l’home en el cosmos dient que en el conjunt té un lloc molt poc important. Examina la relació entre llenguatge i l’idea de veritat. Segons ell, la veritat és una mentida col·lectiva i un impuls cap a la veritat en el fons serveix per ocultar i reprimir inconscientment aquesta mentida. La genealogia de la moral (1887): obra de maduresa on examina la moral tradicional i qüestiona els conceptes de bo i dolent. Segons ell eren termes descriptius que després van passar a designar conductes morals. També analitza la moral dominant que en la seva opinió és un fre al valor principal que és la vida humana autèntica.
La crítica del llenguatge: es manifesta en la utilització d’aforismes que són textos curts i al·legòrics. Tota obra de Nietzsche té un caràcter metafòric a diferència del caire sistemàtic que és el que acostuma a tenir la filosofia. Ell pretén treure de a paraula el sentit metafísic i científic per convertir-la en un element simbòlic, més proper a la poesia. A través d’aquesta crítica Nietzsche ataca la historia d’Occident i els seus valors (moral, religió, filosofia i ciència). La idea de la “mot de Déu”, pròpia d’aquell moment, no només es refereix al Déu cristíà, sinó a qualsevol idea que serveixi per sotmetre la vida que és l’únic valor autèntic, la vida envers la naturalesa.



La crítica al cristianisme (“mort de Déu”): es centra en quatre punts: el cristianisme dóna una imatge de l’home que exalta la feblesa, la debilitat. Considera que en el cristianisme hi ha una sèrie de dogmes i principis contradictoris i erronis. El cristianisme contribueix a una falsa esperança en el més enllà que condueix al menyspreu del món. Incoherència de molts seguidors del cristiames que diuen i desprès no fan. La conclusió és que la civilització renunciarà a les creences. L’afirmació radical de l’home ha de canviar els valors i afrontar el Nihilisme.
Nihilisme (super-home): és l’absència dels valors que sufocaven la vida; i és la situació que afavoreix el super-home, que és una figura col·lectiva que simbolitza a tots aquells que estan disposats a fer el canvi de valors i buscar totes les possibilitats humanes.
L’etern retorn: no és un concepte cosmològic, no és una repetició constant. És la defensa d’una moral que prescindeix de tot el que limita la vida i la llibertat.

Entradas relacionadas: