Versos en catalá
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,85 KB
Joan SALVAT PAPASSEIT: COM SÉ QUE ES BESA
Mètrica:- Versos catalans: <<Com sé que es besa la besaré>> ho diu el noi català. Dominen els versos de 8 síl·labes, amb rima assonant d’apariats. - Versos francesos: <<oh viens tout...>> ho diu la noia francesa. Dominen els versos de 6 síl·labes. En aquest cas l’esquema de rima és: aabba, en consonant. A la base és més irregular, de 6 + 4.
Estructura: El cal·ligrama, que alterna el català i el francès, pren la forma d’un vaixell veler, fragmentat en quatre parts: el casc (que ens situa geogràficament en el lloc de l’acció: el port de Marsella), un primer pal amb bandera (que explica que una noia prega al mariner-poeta que la prengui amorosament), un segon pal (amb el vers que serveix per subtitular el poema i que explicita l’acció de la possessió amorosa tal com la pensa el mariner) i les veles (remarquen que en tot joc amorós hi ha perill de presència de corsaris que poden prendre i endur-se’n l’enamorada).
Tema: Aquesta barreja de francès i català representa un català i una francesa enamorats. El port és a Marsella, per tant passa en aquest port, al vaixellet del noi català.
Ell la vol conquistar tot hi que la vela l’avisa del perill.
Recursos literaris: - Tot el que és immaterial (fusta del casc i pals) apareix en lletres majúscules, mentre el que es diu el mariner a si mateix i el que murmura la noia es representa amb lletres minúscules. Tot plegat queda fixat sobre dues barres blaves, l’una sencera i l’altra, segmentada, que fan com de base de tota la representació de la història amorosa.
- Hi ha dos elements a tenir en compte, el color blau triat per a representar el cal·ligrama, que es correspon amb el blau del mar, lligat a l’aventura, i el blau del cel amb ressonàncies a la fe. De fet, el poema és una hàbil combinació d’elements profans i sagrats, que transmeten la idea que el ritual amorós te components sagrats que el lliguen a la fe. Una remissió a la fe i a la creença religiosa recolzada en trets com ara l’ús de la paraula pregar (priez) i <<resa>>, en el sentit de murmurar pietosament.
Mètrica:- Versos catalans: <<Com sé que es besa la besaré>> ho diu el noi català. Dominen els versos de 8 síl·labes, amb rima assonant d’apariats. - Versos francesos: <<oh viens tout...>> ho diu la noia francesa. Dominen els versos de 6 síl·labes. En aquest cas l’esquema de rima és: aabba, en consonant. A la base és més irregular, de 6 + 4.
Estructura: El cal·ligrama, que alterna el català i el francès, pren la forma d’un vaixell veler, fragmentat en quatre parts: el casc (que ens situa geogràficament en el lloc de l’acció: el port de Marsella), un primer pal amb bandera (que explica que una noia prega al mariner-poeta que la prengui amorosament), un segon pal (amb el vers que serveix per subtitular el poema i que explicita l’acció de la possessió amorosa tal com la pensa el mariner) i les veles (remarquen que en tot joc amorós hi ha perill de presència de corsaris que poden prendre i endur-se’n l’enamorada).
Tema: Aquesta barreja de francès i català representa un català i una francesa enamorats. El port és a Marsella, per tant passa en aquest port, al vaixellet del noi català.
Ell la vol conquistar tot hi que la vela l’avisa del perill.
Recursos literaris: - Tot el que és immaterial (fusta del casc i pals) apareix en lletres majúscules, mentre el que es diu el mariner a si mateix i el que murmura la noia es representa amb lletres minúscules. Tot plegat queda fixat sobre dues barres blaves, l’una sencera i l’altra, segmentada, que fan com de base de tota la representació de la història amorosa.
- Hi ha dos elements a tenir en compte, el color blau triat per a representar el cal·ligrama, que es correspon amb el blau del mar, lligat a l’aventura, i el blau del cel amb ressonàncies a la fe. De fet, el poema és una hàbil combinació d’elements profans i sagrats, que transmeten la idea que el ritual amorós te components sagrats que el lliguen a la fe. Una remissió a la fe i a la creença religiosa recolzada en trets com ara l’ús de la paraula pregar (priez) i <<resa>>, en el sentit de murmurar pietosament.