El viatge a Varennes: la fugida de Lluís XVI i Maria Antonieta

El viatge a Varennes

Fitxa Tècnica

Pel·lícula històrico-dramàtica dirigida per Ettore Scola, basada en la novel·la de Catherine Rihoit. Protagonitzada per Jean-Louis Barrault, Marcello Mastroianni, Hanna Schygulla i Harvey Keitel. Durada: 120 minuts. Estrena: 1 de gener de 1982. Ambient: França, època de la Revolució.

Argument

La pel·lícula narra la fugida del rei Lluís XVI i Maria Antonieta el 20 de juny de 1791. Intentant arribar a països aliats per restablir la monarquia absoluta, van ser detinguts a Varennes. Aquest incident va augmentar la desconfiança i l'odi popular cap als monarques, tot i que alguns partidaris de la monarquia afirmaven que només feien una visita al seu poble. Lluís XVI va ser jutjat per la Convenció Nacional, declarat culpable de traïció i condemnat a la guillotina juntament amb la seva família el 21 de gener de 1793.

Personatges

Giacomo Girolamo Casanova

(Venècia, 2 d'abril de 1725 - Dux, actual Duchcov (República Txeca), 4 de juny de 1798). Famós aventurer venecià conegut per les seves conquestes amoroses. Autor d'una vasta producció literària, és recordat per la seva obra autobiogràfica Histoire de ma vie, escrita en francès per a una major difusió.

Nicolas Edme Restif de la Bretonne

Vuitè fill d'un ric agricultor de Yonne. De salut delicada, va ser destinat a l'Església, però la seva afició a les dones el va fer abandonar el sacerdoci. Va treballar com a impressor i escriptor a París, on va portar una vida dissipada. Va ser informador de la policia real. La Revolució Francesa el va arruïnar.

Dama de la reina

Un dels personatges que viatja al carruatge. Es fa passar per una dona de l'alta societat i guarda un paquet que conté la vestimenta del rei. Mostra fidelitat als monarques i una gran cultura.

Thomas Paine

(Thetford, 29 de gener de 1737 - Nova York, 8 de juliol de 1809). Polític i publicista nord-americà d'origen anglès. Promotor del liberalisme i la democràcia. Va defensar idees revolucionàries per al seu temps, oposant-se al sexisme, l'esclavitud, el racisme i la monarquia. Va proposar la república com a alternativa. Va criticar la superstició, la religió organitzada i el clergat. Va emigrar a Amèrica i va promoure la independència de les colònies amb el seu famós fullet Common Sense (1776).