Vicaria de Marià Fortuny (1867–1870) — MNAC Barcelona
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
con un tamaño de 2,66 KB
Vicaria — Marià Fortuny (1867–1870)
Vicaria FT. Aquesta obra està feta per Marià Fortuny. Feta a l'any 1867–1870, és un oli sobre fusta d'estil realista amb un tema d'escena costumista. El podem trobar al MNAC (Barcelona). Estil: pinta tableautins (quadrets petits) per a la burgesia; pinta temes consumistes, anecdòtics i jovials.
Estil i influències
Utilitza una pinzellada preciosista (taques petites i precises per aconseguir plasmar detalls minusculs). Marroc: pintor de guerra. Els grans espais buits, la llum i el color seran constants en la seva obra. A la seva estada al Prado estudià Goya, el Greco i Velázquez. Una gran quantitat d'artistes s'inspiraren en la seva manera de concebre la pintura i se'ls anomena fortunyistes. Af.
Pintura i pinzellada
El plàstic predomina: el dibuix està per sobre del color, però en algunes zones predomina el color. Utilitza una pinzellada preciosista, detallada i petita, apreciada en els ropatges. L'obra té una llum homogènia i real que ve de l'esquerra encara que no es veu cap focus lumínic.
Cromatisme i llum
Pel que fa al cromatisme, utilitza una paleta de colors càlids i foscos, rica i variada.
Composició
Composició: té una composició asimètrica amb més personatges a la dreta que a l'esquerra. La núvia és l'eix central de l'obra i l'acció principal és a l'esquerra amb la signatura del nuvi. Estem davant d'una composició dinàmica marcada per les diagonals de la catifa i els cossos i per la gestualitat dels personatges. L'esquema compositiu que presenta és rectangular.
Espai i profunditat
Espai: es tracta d'una obra d'interior i el fet que no es delimiti per l'esquerra li dóna grandesa. Veiem un gran espai buit a la part inferior on la catifa delimita dues zones que coincideixen amb les categories socials. La profunditat ve donada per la catifa i la part posterior de la reixa està molt treballada.
- El braser, porta tancada i el torero amb la maja.
- Personatges principals, més el vicari.
- Reixa i fons de la sala.
Funció i tema
Funció: cobrir els encàrrecs de la burgesia; experimentar el seu llenguatge artístic.
Tema: l'obra transcorre en una vicaria del s. XVIII i reflecteix el moment de la firma de la documentació que legalitza la unió matrimonial. L'església representada no existeix; Fortuny va agafar idees de l'església de San Sebastián de Madrid. A la dreta veiem el torero i la maja, figures que va representar en homenatge a Goya.