Vicent Andrés Estellés: Estil, Temes i Obra Poètica
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,86 KB
Vicent Andrés Estellés: Dimensió Universal
Estellés és d'aquells poetes que tenen una dimensió universal, i la seua obra traspassa fronteres polítiques, lingüístiques i generacionals, perquè amb el seu verb clar i senzill acara veritats atemporals i apàtrides, encara que, paradoxalment, la seua obra s'arrela fortament a la seua terra i al seu temps.
L'estil i la llengua literària
Quant a l'estil, destaca la llengua literària del poeta, que es forja a partir de tres components sovint indestriables: la tradició clàssica, la llengua normativa del segle XX i l'aportació del valencià col·loquial de l'Horta de València. El poeta reivindica per al llenguatge poètic una sèrie de mots antipoètics (exabruptes, vulgarismes, expressions i frases populars...).
Les persones gramaticals
També destaquen dins del seu estil les persones gramaticals al poema amb les quals el lector ben prompte es familiaritza. Trobem:
- El “jo poètic”: ens dóna pistes sobre la biografia de l'autor, ja que la seua vida i la seua obra són indestriables.
- El “un entre tants”.
- El “jo desdoblat”: és el tu amb el qual s'acara el jo.
- El “tu”: és un altre, la persona estimada, la mort, o un tu dins d'un nosaltres.
Formes i tons poètics
Destaquen també dins del seu estil les formes diverses i els tons diversos:
- Formes: des de les tirallongues d'alexandrins fins a les formes breus de l'haiku.
- Tons: el poeta esdevé la consciència de la col·lectivitat. Hi trobem el to queixós de qui se sap víctima de les circumstàncies, el to humorístic, el to cívic, el to obscé (sovint pornogràfic) i, per damunt de tots, el to evocador.
Temàtica de l'obra
Quant als temes de la seua obra, destaquen:
- La Mort: personificada, amb la qual el poeta arriba a dialogar, i les morts principalment familiars. A més de la mort tràgica, en Estellés hi ha una mort més quotidiana i assequible. L'autor busca humanitzar-la per entendre allò que sovint és incomprensible.
- L'Amor: que es barreja i es confon amb la fisiologia, amb el sexe i amb la vida.
- El poble i el país: és ben cert que en l'obra d'Estellés el compromís amb la classe treballadora i amb la seua terra és una constant. El poeta esdevé, així, la consciència del poble, la seua veu.