Viles i cases romanes: arquitectura i funcions

Domus i villae urbanae (luxoses) i insulae i villae urbanae (no luxoses).

L'atri (atrium)

Era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre, llevat d'una gran obertura (compluvium).

El compluvium

Era una gran obertura que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja en l'impluvium.

L'impluvium

Era una bassa rectangular que recollia l'aigua de la pluja i des de la qual passava a una cisterna soterrània.

El focus

Era la llar.

El lararium

Era una capelleta consagrada als lars.

El tablinum

Era el despatx del pater familias.

Els cubicula

Eren els dormitoris.

Les tabernae

Eren botigues (habitacions que donaven a l'exterior i que el propietari de la casa llogava).

Domus segle 2

Sofreix una revolució. Les cases senyorials, abans austeres, es converteixen en mansions sumptuoses: a la part davantera queda, sense canvis fonamentals, l'antiga casa itàlica, mentre el darrera s'allarga amb noves parts segons el model de la casa grega. El centre vital de la casa es trasllada de l'atri, que resta com a rebedor, al tablinum i al peristil, i apareixen nous espais més especialitzats (com el triclinium, la cuina i el peristil).

El triclini

Era el menjador, la culina era la cuina i la latrina era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes.

Què eren les insulae

Cases de pisos de lloguer agrupades en illes.

Quants pisos tenien

Fins a quatre. Al voltant de què eren construïdes. Al voltant d'un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven a carrer. Tenien molts balcons i finestres. Eren cars. Normalment no disposaven de conduccions d'aigua. Moltes tampoc tenien comuna a tots els pisos.

Era el mas

L'edifici central d'una explotació agrícola.

Quines dependències tenia

Primitivament tan sols era una cabana d'una sola estança i un pati o corral amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Després s'hi van anar agregant noves dependències: menjador, els habitatges dels esclaus, els estables dels bous i cavalls, el galliner, graners, cellers i altres moltes dependències per a carros, eines, la premsa de vi, el molí d'oli, etc. Sí, en solien tenir. Es comunicaven per passadissos coberts (criptopòrtics). L'envoltaven horts, petits boscos i jardins.

Les colònies

Que hi havien establert els grecs, com Empòrion, Ilerda, Bètulo, Iluro i Iesso.

La vinya i l'olivera

Mercat (en el fòrum) per als productes agraris, edificis consagrats a la seva administració (basílica, cúria), temples per al culte religiós, diverses termes, teatre, circ i amfiteatre. L'establiment de ciutats, ja que va permetre imposar una unitat de mercat, una administració lligada a Roma, un dret, una cultura i (llevat d'Orient) una llengua comuna sobre la gran diversitat de pobles mediterranis.

La via Herculea

Anomenada més tard via Augusta, paral·lela a la costa, per comunicar Gades (Cadis), la ciutat aleshores més important, amb l'entrada a través dels Pirineus. Pous, cisternes i fonts naturals.

Com era la canalització

Que venia des d'un riu o des d'una font de muntanya? Era una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades.

Esmenta un aqüeducte romà espectacular

El de les Ferreres, a Tarragona (anomenat el Pont del Diable), el de Segòvia o el Pont del Gard (a prop de Remoulins, Nimes i Usès, al departament del Gard, França).