Vili 10

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,24 KB

 
TEORIA DE L'ACTE ADM: 1.CONCEPTE I CLASSES. L’Acte administratiu és una manifestació de la voluntat de judici, de coneixement, o de desig que fa una administració pública en virtut de les seves potestats i que està sotmesa al dret administratiu.D’aquesta definició d’acte es poden deduir les següents notes característiques:-És una manifestació de voluntat. Es concreta amb els actes definitius o resolutòris, és a dir, aquelles actuacions de les Administracions públiques que acaben el procediment administratiu. Exemple, una sanció de trànsit.Pot ser també un acte administratiu una manifestació de judici. Aquestes manifestacions de judici són les que fa l’Administració quan emeten informes, dictàmens o resolen recursos administratius, per tant poden ser: -Informes consultius de l’Administració fets per òrgans consultius.-Informes de la pròpia administració quan revisen a través d’un recurs administratiu la seva actuació.
-També pot ser un acte les manifestacions de coneixement, aquestes, la típica és la anomenada certificats o certificacions que emeten les administracions públiques. Aquí l’Administració declara que consten als seus arxius unes determinades dades.-Són actes també les manifestacions de desig. Les anomenades propostes de resolució, art. 79 L 30/92, segons les quals l’Administració abans de decidir sobre un tema ha de tenir una proposta de l’òrgan que hagi instruït el procediment de resolució.-Serà acte administratiu sempre que ho faci qualsevol administració pública Estat, CCAA o Local. És acte administratiu si actua una Administració pública, art. 1 i 2 L 30/92 i art. 1 i 2 de la L de Jurisdicció Contenciós Administratiu 29/98 de 13 de juliol.-En virtut de les seves potestats i prerrogatives i per tant sotmeses al dret administratiu. Això vol dir que les actuacions de les administracions són actes administratius quan actua sotmesa al dret administratiu.
Quan l’Administració actua pot fer tres tipus d’activitat:-Reglaments. Les diferències entre un acte i un reglament són dos: -El reglament és generalista, en canvi l’acte va dirigit a un ciutadà concret. -El reglament innova l’Òrdenament Jurídic i en canvi l’Acte no innova, sinó que s’aplica el dret que ja existeix.-Els contractes, les contractacions. Normalment són els contractes d’obres, de serveis públics o de subministres. Són acords entre l’Administració i els particulars. Es regulen per la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.-Els actes administratius. Que és l’activitat diària de les Administracions públiques.CLASSES D’ACTES ADMINISTRATIUS:La classificació de les actuacions de les AP. Aquesta classificació si que té conseqüències jurídiques. -Multa: És un acte administratiu.-Ordenança: No és un acte, és un reglament.-Ordenament d’un tancament: És un acte administratiu.-Contracte: No és un acte administratiu.
exercici: digues si es acte administratiu, contracte o reglament:
ACTES ADMINISTRATIUS DEFINITIUS (RESOLUTORIS) I ACTES DE TRÀMITActes administratius definitius: Són aquells que acaben el procediment administratiu. Són aquells en que l’administració manifesta la seva voluntat. Actes de tràmit: Són aquells que integren el procediment administratiu. Són aquell conjunt d’actuacions necessàries per dictar l’acte definitiu. La diferència entre els actes administratius definitius i els actes de tràmit és important de cara al possibles recursos administratius (impugnacions)















Exemple: A un funcionari se li obra un expedient disciplinari.



Nomenament Plec de Plec de Prova Proposta de Audiència SANCIÓ
Instructor o càrrecs descàrregues resolució (6 anys de
secretari (motius i si està (si s’ha de sancionar suspensió
tipicitat) o no i sou)




TOTS SÓN ACTES TRÀMIT ACTE DEFINITIU


(NO ES POT PRESENTAR CAP RECURS. SI ALGUNS D’AQUESTS ACTES
ES FA MALAMENT S’HA DE MANIFESTAR AL FINAL)

Els actes tràmit en principi no són recurribles a exempció de 2 casos:
· Els actes tràmit que causin indefensió, per exemple la denegació d’una prova

· Els actes tràmit que impedeixin la continuació del procediment.

Exemples Indefensió:
· Indefensió: Denegació d’una prova

· Impedeixi la continuació. (acte tràmit qualificat). Ex: Oposicions per a Cap de negociat. 4 exàmens (actes tràmit). Si suspèn el 2n examen, no pot seguir. Impedeix la continuació del procediment i per tant es pot impugnar aquella nota de forma autònoma.

TEORIA DE L’ACTE ADMINISTRATIU

Actes favorables i Actes de gravamen o desfavorables:

·
Actes favorables: Són aquells que amplien l’esfera de llibertat o patrimoni de la ciutadania. Ex. Beca, subvenció, medalla, bonificació tribut, etc..
·
Actes desfavorables o gravamen: Són els que restringeixen les llibertats dels ciutadans, són gravosos i desfavorables als seus destinataris. Ex. Sanció de trànsit, denegació de llicència d’obres, expropiació de terreny, expulsió d’un alumne, etc....

Les conseqüències jurídiques d’aquesta classificació són diverses i diferents:

· Que els actes desfavorables existeixen més requisits que imposa l’ordenament i són un control per les actuacions administratives.


· Aquests límits per l’Administració i garanties pels ciutadans són en primer lloc la reserva de llei, és a dir:

1er.- Que qualsevol acte desfavorable ha de tenir una cobertura legal.
2on.- ha d’estar seguint un procediment administratiu.
3er.- Que ha d’estar degudament notificat al destinatari L 30/92.
4rt.- Degudament motivat, l’Administració ha d’explicar les raons.

Actes Exprés o Escrit, Acte Oral i Acte Mímic:

·
Acte Exprés o Escrit: És la forma més habitual, la acceptada comúnment. És la forma habitual que utilitza l’Administració Pública.
·
Acte Oral: És quan l’Administració Pública es relaciona amb el ciutadà de paraula. Si no ho preveu expressament la norma no té validesa jurídica. En alguns supòsits la llei atorga valor jurídic a aquests actes, com per exemple les ordres d’àmbit jeràrquic, o les ordres policials. Sempre ha d’haver la cobertura de la llei.
·
Acte Mímic: L’Ordenament Jurídic Administratiu atorga valor jurídic quan l’Administració es dirigeix al ciutadà a través de gestos. Ex. Senyals d’un policia.

Actes discrecionals i reglats:

·
Reglades, són aquelles en les que la Llei no deixa marge d’interpretació a l’Administració Pública. La Llei només li permet una única solució justa en l’aplicació de la norma, la Llei determina el com ha d’actuar l’Administració, el quan, i en quin sentit ha de fer-ho. Únicament hi ha una solució justa, com per exemple, per votar s’han de tenir 18 anys, el recurs administratiu es pot presentar en el termini d’un mes.

· Potestats Discrecionals, en contraposició a les anteriors, les potestats discrecionals són aquelles en que l’Administració té un marge d’apreciació subjectiva. L’Administració a l’hora d’aplicar la Llei pot decidir entre diverses opcions, totes justes, totes correctes, la més adequada a l’interès general. En l’exercici de les potestats discrecionals les lleis determinen el com ha d’actuar, el quan, o en quin sentit ha d’actuar, però no tots els elements, sinó alguns. Aquestes potestats permeten diverses opcions a l’Administració, sempre respectant uns límits, per exemple: Amplades del carrer d’un domicili, notes d’un examen, nomenament de càrrecs de confiança.
Actes ferms i no ferms:
· Actes ferms: Són aquells que són intocables, irrecurribles.
· Actes no ferms: Són susceptibles de recurs per part del particular.


Un acte no es pot recórrer quan:

· Quan s’han interposat tots els recursos possibles.
· Quan ha passat el termini per recórrer.

Entradas relacionadas: