Virgili i el pensament romà: Èglogues, Geòrgiques i Eneida

Les obres de Virgili: Èglogues, Geòrgiques i Eneida

Les Èglogues o Bucòliques

Les Èglogues (o Bucòliques) presenten pastors poc reals que parlen sobre política. En la primera ègloga, hi ha dos pastors; un d’ells està altament agraït perquè un home (un déu) li ha ofert menjar (aquest home és Octavi August). En la quarta ègloga, Virgili esmenta l’època d’or que està a punt de començar. En el fons, l'autor explica les seves inquietuds i preocupacions utilitzant aquest mitjà, i els pastors són al·legòrics: representen persones reals. Virgili s'identifica amb Títir i el "jove diví" és August. Alhora, es desenvolupen poesies típiques pastorils amb amors idealitzats. Els pastors, a més, tenen un alt nivell intel·lectual. Virgili copia el model de Teòcrit.

Les Geòrgiques

Roma ha patit moltes guerres civils que han deixat els camps destrossats. Quan Octavi arriba al poder, vol repartir les terres abandonades. Molts dels militars van rebre un lot de terres, però no sabien cultivar-les; per això es va crear un manual d’agricultura. Un precedent de les Geòrgiques és Els treballs i els dies d’Hesíode (segle VII aC).

L’Eneida

L'Eneida té com a precedent literari Homer (la Ilíada i l’Odissea). Consta de 12 cants: els cants de l'1 al 6 són la versió llatina de l’Odissea, i del 6 al 12 són la versió de la Ilíada. Els canvis de mentalitat es comencen a veure al cant 6, quan Enees baixa a l’infern i Virgili aprofita per parlar de la seva visió sobre la transmigració de les ànimes.

El pensament romà i els seus conceptes morals

Els conceptes morals romans es basen en el mos maiorum o mos-moris (el costum).

• Pietas: és el vincle que té una persona amb aquells amb qui comparteix relacions de sang. La pietas pot referir-se al respecte als déus i, en una generalització, és el sentiment que uneix l’individu amb la comunitat o la pàtria.
• Virtus: (derivat de vir-i, home) són les qualitats indispensables d’un home: ser honest, recte (correcte), amb actitud de servei i valentia (propi del pensament estoic romà).
• Humanitas: sinònim de civilització. Defineix la persona social (amb les seves competències i atributs) amb capacitat de relacionar-se de manera adequada. Un dirigent comprensiu amb els seus subordinats practicava l'humanitas. Era la diferència entre el que hauria de ser un home romà i un bàrbar. Més tard, va derivar en el concepte de persona refinada i culta i, finalment, va significar sentir-se implicat en qualsevol cosa d’àmbit humà (empatia) segons autors com Ciceró, Sèneca o Terenci.

Cal destacar que la pietas i la virtus són conceptes que posteriorment van ser transvalorats pel cristianisme.