La visió metafísica de l’educació i la paideia

Què significa «una visió metafísica de l’educació»?

La visió metafísica de l’educació és la que hi ha durant l’etapa de la trophé, són aquelles narracions mítiques i religioses que s’explicaven com a forma de criança. Per exemple la màgia i el mite. La primera era un pensament mimètic, sotmès l’ús immediat del llenguatge, anomenar o representar una cosa significa fer-la present, ens apropem allò desconegut. Amb el mite, les persones i les formes expressives tenen el deure de correspondre, pel que fa a la criança això es fa patent en les narracions orals i lluites de personatges i fets heroics, que s’expliquen de generació en generació i recorden que cal imitar. Allò desconegut passa a anomenar.se a través del mite.

També està relacionat amb la idea general de la trophé, és a dir, al simple fet de considerar que les persones neixen determinades per la seva éthos, la seva forma de ser. Creien que pertanyia al món de la physis (naturalesa) i per tant ningú podia incidir-hi directament. Calia acompanyar els dons que es posseïen de forma natural a través del menjar i la narració de gestes i proeses per despertar l’éthos del llinatge del qual es pertany.

Què significa l’enunciat «Amb la paideia apareix la possibilitat de pensar que es pot intervenir sobre l’ésser humà»? Quines conseqüències té això per a la història de la humanitat?

Un cop entrada l’etapa de la paideia desapareix la visió metafísica de l’educació. Els sofistes, màxims representants de l’educació d’aquesta etapa, expliquen que es pot intervenir en l’home, pretenien ensenyar l’arétê (l’excel•lència). Defensaven que l’home estava en l’epicentre del nou univers simbòlic, substituïen la grandesa que només pertanyia a la naturalesa o a la divinitat i creien que el primer instrument per aconseguir-ho era la paideia. Així doncs, van trencar amb tot l’anterior, van ensorrar la criança homèrica.

Això va suposar una gran evolució per la societat, ja que, a partir d’aquí, l’home comença a esdevenir lliure i escultor de si mateix i anunciaven, a més de la negació de l’existència dels déus, la solitud i la responsabilitat d’aquest en el cosmos.