Vitalisme Joan maragall

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,38 KB

Modernisme:
neix a finals del segle XIX al voltant de la revista L'avenç i aplega la jpventut més dinàmica del moment. La intel·lectualitat jove vol obrir-se a les idees i a les formes artístiques que protagonitzen la vida cultural dels diferents països accidentals. Sent la necessitat d'alliberar-se dels element folklòrics i localistes de la Renaixença i alhora d'establir la reivindicació d'una catalanitat entesa com a expressió europea i moderna. Es posa en evidència un dels conflictes bàsics del Modernisme la ruptura entre l'artista i la societat. conflicte que expressa la insatisfacció davant d'una burgesia que d'entrada no sap exercir el paper que li pertoca com a classe dirigent de país i que a més dóna mostres d'una gran inestabilitat cultural. Obres literàries modernistes presenten aquest conflicte que es troba en l'arrel del moviment. L'artista enfront del rebuig i el menyspreu de la burgesia adopta una posició bohèmia. S'estima més malviure del seu ofici artístic i sentir-se deslligat de les convencions socials. No deixa e banda la voluntat de transmetre a la societat els seus ideals de modernització a través de l'art i de la literatura.
El modernime es concreta en dues actituds al voltant de 1893. En primer lloc, trobem un grup d'artites motivats per la defensa de l'art per l'art, que viuen el procés de les seves creacions com una experiencia espiritual iq ue estan enfrontats amb el materialisme de la societat. En segon lloc, identifquem un altre grup d'intel·lectuals i escriptors que aspiren a canviar la societat que emprenen una activitat de crítica i de revisio del sistema per mitjà d'una literarura més declaradament ideològica.aquests anomenats regeneracionistes. Cap els últims anys del s.XIX observem que el moviment s'identifica amb el vitalisme entusiaste provinent de la filosofia de Nietzsche

Cap els últims anys del s.XIX observem que el moviment s'identifica amb el vitalisme entusiaste provinent de la filosofia de Nietzsche .
Joan Maragall (1869-1911). aconsegueix un impacte important en la societat literària del seu temps. Sobretot pel to realista i la recerca de la sinceritat. I també per la relacio molt accentuada entre els seus sentiments i la naturalesa, relacio que es manifesta en la seva teoria de la paraula viva. Maragall quan comença la seva carrera literària deixa establerts els principis que guiaran la dedicació a la poesia a través del poema L'oda Infinita publicada l'any 1868. Té el privilegi de captar la bellesa i l'harmonia d'aquest món i d'intentar comunicar-laamb totes les imperfeccions inevitables. Ens fa constatar el romanticisme fonamental d'aquesta opció poètica.
Es un escriptor que té un protagonisme important en la trajectòria
del Modernisme. Una de les aportacions més destacades es el pòsit profund que deixa el filòsof Nietzsche deixa en la seva personalitat i en les seves actituds intel·lectuals. A la fi aquesta influencia es manifesta en un vitalisme optimista, un corrent que apareix molt representat dins del moviment modernista. Lae seva concepció del món i de l'art es el factor que dona forma al rerefons nacionalista que presideix una de les seves obres poètiques més clarament pròximes al Modernisme Visions i Cants 1900. Maragall s'implica en una recerca dels elements que caracteritzen la identitat catalana.

Entradas relacionadas: