La Xarxa Hidrogràfica i Biogeografia de la Península Ibèrica
La Xarxa Hidrogràfica de la Península Ibèrica
La xarxa hidrogràfica peninsular és formada per tres grans xarxes: la xarxa atlàntica, la mediterrània i la cantàbrica.
La Xarxa Atlàntica
La xarxa atlàntica és la més extensa i la que té els rius més llargs. En formen part les conques dels rius Duero i Tajo, la conca del Guadiana i la conca del Guadalquivir. Aquests rius desguassen a l’Atlàntic a causa de la inclinació de la Meseta cap a l’oest; tenen un règim nivopluvial i pluvial i els seus cabals són importants.
La Xarxa Mediterrània
La xarxa mediterrània comprèn la conca del riu Ebre, força extensa, que recull les aigües del Pirineu i del sistema Ibèric; les conques del Fluvià, el Ter i el Llobregat, que reben les aigües del Pirineu més oriental; i les conques dels rius que drenen les aigües dels relleus litorals o prelitorals, entre els quals destaquen el Millars i el Túria, entre d'altres.
La Xarxa Cantàbrica
La xarxa cantàbrica comprèn les conques de petita extensió dels rius que neixen a la serralada Cantàbrica. Tots aquests rius són força curts i tenen un règim hidrogràfic nivopluvial o pluvial i cabals que es caracteritzen per la regularitat; a la desembocadura formen ries i estuaris.
La Regió Biogeogràfica Mediterrània
La regió biogeogràfica mediterrània és la més extensa, atès que ocupa l’arxipèlag i el 80% del territori peninsular. Les formacions vegetals pròpies d’aquesta regió són els boscos perennifolis i algunes comunitats menys complexes, com ara el matollar mediterrani, que és el resultat d’una degradació del bosc a causa de l’acció humana o de les condicions climàtiques d’aridesa. Aquest matollar presenta tres tipus de vegetació:
- La màquia: formada per una vegetació arbustiva espessa d’uns dos metres d’altura.
- La garriga: més esclarissada i amb arbustos i matolls de poca altura.
- L’estepa: situada a les zones semiàrides del sud-est peninsular i integrada per arbustos espinosos o vegetació herbàcia.
Glossari de Termes Geogràfics
- Conca d’erosió: depressió excavada per l’acció erosiva dels cursos fluvials.
- Vegetació espontània: vegetació que es desenvolupa de forma natural, sense intervenció de l’acció humana.
- Meseta: és un gran altiplà central format per antics blocs geològics aplanats.