Xarxes d'Energia Elèctrica i Enllumenat Públic

RA3: Xarxa d'energia elèctrica

Una xarxa elèctrica és el sistema que produeix, transporta i distribueix l’electricitat fins als consumidors (cases, indústries, carrers). El sistema elèctric té tres parts:

• Producció: generació d’electricitat en centrals hidroelèctriques, nuclears, eòliques o solars.
• Transport: porta l’energia a molt alta tensió (MAT) per llargues distàncies amb línies d’alta tensió i subestacions.
• Distribució: reparteix l’energia des de les subestacions fins als usuaris mitjançant centres de transformació i xarxes de baixa tensió.

Centre de transformació (CT)

El Centre de transformació (CT) és la instal·lació que transforma la mitjana tensió (MT) en baixa tensió (BT) per poder utilitzar l’electricitat. Els seus elements principals són:

• Transformador.
• Quadre de baixa tensió.
• Equips de protecció.

Cal destacar que en edificis amb una potència superior a 100 kW és obligatori disposar d’un CT propi.

El Transformador

Es tracta d'una màquina que canvia la tensió del corrent altern. Les seves parts principals són el nucli ferromagnètic, la bobina primària i la bobina secundària.

Xarxes de distribució

Aquestes xarxes porten l’electricitat del CT als usuaris i poden ser de dos tipus:

• Xarxes aèries: cables per l’aire sobre suports. Poden utilitzar conductors nus (antics) o cables aïllats trenats (actuals i més segurs).
• Xarxes subterrànies: cables sota terra amb capes de sorra, cable, sorra, protecció mecànica i cinta de senyalització. La profunditat mínima aproximada és de 0,60 m en voreres i 0,80 m en calçades.

Suports de línies i conductors

Els suports de línies sostenen els cables i poden ser de formigó, metall o fusta; han de resistir el pes dels conductors, el vent i la tensió. Pel que fa als conductors, els materials principals són el coure i l’alumini. La secció mínima subterrània és de 6 mm² per al coure i 16 mm² per a l’alumini.

RA4: Xarxa d’enllumenat públic

Aquesta instal·lació il·lumina espais exteriors com carrers, carreteres, places, parcs o jardins. El seu objectiu és proporcionar una llum adequada amb el mínim consum d’energia i la màxima seguretat.

Elements de la instal·lació

Els components principals són: lluminàries, làmpades, projectors, bàculs (pals), centres de comandament, conductors, canalitzacions i arquetes.

Tipus de làmpades

Existeixen diversos tipus: vapor de sodi, vapor de mercuri, incandescent, quars-iode i LED. Actualment, les més eficients són les de tecnologia LED.

Connexió de servei

És la connexió entre la xarxa elèctrica i la instal·lació d’enllumenat. Pot ser:

• Connexió aèria: cables per l’aire amb secció mínima de 10 mm² en coure i 16 mm² en alumini. L'alçada mínima és de 2,5 m en façana i 4 m si està tensat.
• Connexió subterrània: cables sota terra amb secció mínima de 6 mm² en coure i 16 mm² en alumini. La profunditat aproximada és de 0,60 m en voreres i 0,80 m en carreteres.

Protecció, control i eficiència

La Caixa General de Protecció (CGP) és el punt on arriba la connexió de servei i conté les proteccions i l'equip de mesura. El Quadre de Protecció i Control (QPC) controla la instal·lació i la protegeix contra sobreintensitats, defectes a terra i sobretensions.

Pel que fa a l'eficiència energètica, es pot reduir el consum disminuint la intensitat de llum durant la nit, utilitzant reguladors o programant horaris d’encesa i apagada. Finalment, els suports dels llums han de resistir el vent i la pluja, evitar l'entrada d’aigua, permetre el manteniment i disposar de connexió a terra si són metàl·lics.