Publicitat i Llenguatge: Anàlisi i Recursos

Anunci Publicitari

Característiques

L'anunci publicitari és un recurs que combina imatges i textos amb una finalitat persuasiva. El producte se sol presentar com un element necessari i en unes condicions òptimes. Té valors positius i és recomanat per personatges famosos. Segons el canal, pot ser radiofònic o falca publicitària (auditiu), televisiu o espot (audiovisual) i gràfic (visual).

Estructura

En un anunci gràfic es distingeixen dues parts:

• Part icònica:
  • Les imatges utilitzen els mateixos tipus de plans que el cinema; el color predomina per a un efecte determinat.
  • La marca pot ser un nom simple (Danone) o compost (Coca-Cola), o sigles (BMW).
  • El logotip que representa el producte.
• Part textual:
  • L'eslògan, que és una frase original.
  • El text informatiu, que exposa algunes característiques del producte.

Recursos

• Recursos gràfics: S'utilitzen diferents tipus de lletra, canvis de color, presència de grafies (Philips, Winston) i transgressions de les normes ortogràfiques (MásVital de Pascual).
• Recursos morfosintàctics:
  • Per a descriure:
    • Sintagmes nominals o aposicions (Sanex, pell sana).
    • Sintagmes preposicionals (Iogurt amb fruita).
    • Sintagmes adjectivals (Nova Exax fina), adjectius en grau superlatiu (Extraplana), comparatius (Tan suau com la teva pell) i oracions subordinades adjectives (El desodorant que no t'abandona).
    • Oracions enunciatives amb el verb en present d'indicatiu (Ariel és blancor).
  • Per a incitar: S'utilitzen oracions imperatives afirmatives amb el verb en imperatiu (Connecta't) o bé en subjuntiu (No t'ho pensis més).
• Recursos lèxics:
  • Neologismes (Mcauto).
  • Mots habilitats (Si no has conduït un Galloper, estàs perdut).
  • Frases fetes (Ensenya les dents), jocs de paraules (La vida és mòbil, mòbil és Vodafone).
  • Rimes fàcils (Citybanc, el teu banc).
• Recursos retòrics: Figures retòriques.

El Punt d'Articulació

• Bilabials: Els dos llavis.
• Labiodentals: Les dents superiors i el llavi inferior.
• Dentals: La llengua i la part posterior de les dents de dalt.
• Alveolars: La llengua i les genives superiors, els alvèols.
• Palatals: La llengua i el paladar dur.
• Velars: La llengua i el vel del paladar.

El Mode d'Articulació

• Oclusives: Hi ha un tancament total del canal bucal i el so es genera quan l'aire retingut és expulsat acompanyat d'una explosió breu.
• Fricatives: Els òrgans articulatoris s'acosten i originen un estrenyiment en el canal bucal sense arribar a tancar-lo completament.
• Africades: El so és conseqüència d'una combinació dels dos procediments anteriors. Primer hi ha un tancament del canal bucal (oclusió) i, a continuació, l'aire passa per un pas estret (fricció).
• Nasals: L'aire surt per la cavitat nasal a causa de l'acció de l'úvula, que tanca el pas de l'aire a la boca.
• Laterals: L'aire passa pels dos canals que es formen a cada costat de la llengua.
• Vibrants: Produïdes per una vibració o diverses de l'àpex de la llengua contra els alvèols, que interromp el pas de l'aire una vegada o reiteradament.

L'Acció de les Cordes Vocals

• Sordes: No hi ha vibració en les cordes vocals.
• Sonores: Hi ha vibració en les cordes vocals.

El Naturalisme

A finals del segle XIX, a Europa, va sorgir un corrent artístic que intentà explicar el món segons les lleis naturals i aplicar principis científics a la literatura. Els personatges es mouen per un determinisme social i biològic (estan condicionats per l'entorn i l'herència genètica). S'hi tracten aspectes nous: classes socials desfavorides, malalties i crítica social pessimista. Aquest corrent va ser impulsat pel francès Émile Zola i, en la nostra literatura, per Narcís Oller, amb l'obra L'Escanyapobres.

El Modernisme

És un moviment de renovació artística i cultural que va aparèixer a Europa a finals del segle XIX.

Tendències Modernistes

El modernisme es plantejà, des del començament, el conflicte entre l'artista, que vol viure de l'art, i la societat que l'envolta, endarrerida i materialista. Com a intent de solució d'aquest conflicte entre l'artista i la societat dona lloc a dues tendències:

• Regeneracionistes: Creien que l'art era un mitjà per a transformar la societat. Pensaven que el nostre país s'havia d'obrir a les tendències progressistes procedents d'Europa.
• Esteticistes: Eren partidaris de l'art per l'art. A diferència dels regeneracionistes, desconfiaven de la capacitat de l'artista per a transformar la societat.

Narrativa Modernista

• Novel·la rural: Aporta una visió feréstega i esquerpa de la natura, que representa les forces negatives que s'oposen a l'individu. Autor: Víctor Català, amb Solitud.
• Novel·la decadentista: La descripció objectiva del món és substituïda per la descripció dels efectes que ocasiona en l'artista. Autor: Prudenci Bertrana, amb Josafat.
• Novel·la costumista: Presenta un relat de la societat burgesa del seu temps amb un sentit crític. La novel·la costumista més representativa és: L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.