Comparació plato mill llibertat i estat

Comparació llibertat i estat: Plató estableix una clara correlació entre lanima i lestat i dependent del tipus dànima, lindividu serà governant, guardià, artesà o pagès. Mill no fa partició de lanima i deixà a lliure elecció de cadascú la professió que vol fer, i no els assigna treballs segons el tipus dànimes, des daquest punt de vista, Plató és determinista i Mill no. Mill vol lobligatorietat de lensenyament, mentre que Plató segons el tipus dànima assigna un tipus ensenyament o un altre. Mill creu que el govern ha de ser elegit per democràcia i creia en la democràcia representativa, mentre que Plató diu que el govern pertany a laristocràcia de la virtut, als savis (filòsofs). A més a més creu que el devenir de lestat condueix a la seva degradació sent la forma destat més perfecta de govern laristocràcia del saber, seguida de la timocràcia, loligarquia, la democràcia i la tirania. Mentre que Mill pensa que la millor forma és la democràcia representativa. En part Plató i Mill coincideixen, ja que diuen que la majoria no sempre té la raó i també en la crítica als perills de la democràcia, però divergeixen en la crítica perquè Plató pensa que les masses són manipulables, i té por de les manipulacions, però Mill centra la crítica en les pressions que reben les minories. Poc abans de la seva mort, Plató va intentar fundar un estat que defugis de la temporalitat, en el qual hi hauria un estricte sistema de vigilància, i estaria regit per un consell nocturn i rígidament legislat, fins i tot els jocs dels nens. Mill està en contra daquest tipus destat per la gran intervenció que fan en la vida de les persones i el no respecte a la llibertat de no interferència daquestes. Mill creu que ha dhaver industria de forma legislada per evitar abusos, mentre que Plató només parla duna aristocràcia agrària, res dindústria. Lestat platònic pretén no avançar, estar sempre igual, mentre que Mill, influït pels ideals de la Il·lustració, busca un estat en constant progrés.

La proposta ètica de Plató i de Stuart Mill divergeixen en diversos punts. Per a Plató lètica i la política són inseparables, i no es pot concebre el bé o la felicitat dels individus al marge del bé o la justícia de la ciutat. Plató subordina els interessos de les persones i el bé individual al de la ciutat, mentre que Mill no el subordina i creu que una persona pot ser feliç sense que la ciutat sigui justa o tots feliços, però només aconseguirà la felicitat completa si tothom és feliç. La teoria política de Plató va lligada a la seva teoria de les Idees, només el que hagi conegut les Idees sap, que és el Bé, la Justícia, etc. Només el que les hagi contemplat podrà governar, ja que podrà arribar al coneixement vertader. Per Mill el concepte de bé es relatiu, ja que dependrà de si ocasiona major o menor quantitat de benestar. L'ètica de Plató com la de Mill, s'ocupa de la felicitat. Segons Mill, la felicitat és el màxim bé humà; és eudemonista. Però, l'ètica de Plató es basa en la virtut que no és un concepte estable, sinó uns conceptes diversos que no s'exclouen (virtut com a saviesa, virtut com a purificació i virtut com harmonia), per a Mill la millor virtut rau en el fet de sacrificar-se d'alguna manera per a reportar felicitat al col·lectiu. Plató basa la virtut en el coneixement. Aquesta virtut pot ser entesa com a purificació, segons Plató, en diu que lhome virtuós és el que purifica la seva ànima de les passions i la desprèn del con perquè pugui tenir accés al món de les Idees. Encara que posteriorment Plató va admetré que la «bona» i virtuosa és una vida «mixta», en la qual sha de saber acceptar el plaer amb moderació. Mentre que Mill pensa que el sacrifici dun individu pel col·lectiu ha de considerar-se la major virtut. Per a Plató la felicitat és la fi del ésser humà, sent la virtut un element molt vinculat a la felicitat. Rebutja la identificació de la felicitat amb el plaer. Enfront de l'hedonisme, diu Plató que una vida centrada en el plaer acaba per no ser plaent. En canvi, Mill pensa exactament al revés, creu que és el plaer el que ens reporta felicitat, però no un plaer individual, sinó un plaer col·lectiu; ell és un hedonista universalista. Tot i que, Plató al tenir l'ànima una dimensió concupiscible no rebutja els plaers com complement de felicitat sempre que es visquin d'una manera moderada. En canvi, Mill advoca per la cerca de plaers, sobretot els col·lectius.