Literatura catlana, atologia de la poesia catala

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,26 KB

BONAVENTURA CARLES ARIBAU (1798-1862)...............LA PÀTRIA            Bonaventura Carles Aribau és un home de formació il·lustrada que contribuí a la introducció dels grans autors romàntics.

-Composà “La Pàtria” per a l'empresari i financer català Gaspar Remisa el 1832 a Madrid.

-Motivació: felicitar al patró en el seu sant. Tots dos eren catalans i es trobaven lluny de la terra evocació del país des de la distància. És un poema romàntic (un dels primers) molt ben construït retòrica i lingüísticament. Es convertí en un dels símbols de la Reinaxença.

-1a Estrofa la terra catalana és descrita geogràficament. Paisatge de la més alta verticalitat (turons, serres, Montseny...) fins a l'horitzontalitat del mar. El poeta se n'acomiada, amb represa anafòrica (Adéu siau... Adéu sia), biparteix l'estrofa. És una fòrmula característica de les cançons populars de comiat en voga a Catalunya els segles XVIII i XIX. El comiat presenta un altre gran tema romàntic: l'enyorança. Subjectivitat del territori esdevé pàtria. Hi apareix “la tomba del Jueu”, la montanya de Montjuïc, metonímia de Barcelona, lloc de naixement de l'artista. “La mallorquina nau”: l'illa de Mallorca (al·literació del so nasal bilabial en tot el vers).

-2a Estrofa la pàtria és familiar i coneguda (mencions als pares) enfront l'exili actual imatge de l'arbre desarrelat i transplantat (altre motiu romàntic). El desarrelament provoca la recerca, plena de neguit i d'inquietud. Per això el poeta vola amb la imaginació cap a la seva pàtria enyorada, però la pàtria és un “no lloc”. La llengua possibilita que la pàtria estigui arreu (vers 23).

-El poema pertany al gènera de l'oda. Sis estrofes de 8 alexandrins amb rimes ABBAACCA (tres rimes) i la rima A enllaça les dues quartetes, separades a l'original, reduïdes a una octava.

JACINT VERDAGUER  .............LOS DOS CAMPANARS (de CANIGÓ)

Verdaguer comença a escriure “Los dos campanars” el 1880, que s'incorpora a Canigó, en qualitat d'epíleg, a la 2a edició d'aquesta obra el 1901.

El text parteix d'una meditació sobre les ruïnes dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó van tenir un paper de primer ordre en el naixement de Catalunya símbol de la pàtria, se n'ha d'impulsar la restauració (el moviment de la Reinaxença ho féu), són també objecte estètic, perllongació del paisatge natural motiven la projecció anímica del poeta.

El tema de les ruïnes és un tópos que, procedent de la literatura llatina i conreat també per l'humanisme, esclata amb força al Romanticisme. La ruïna no és únicament el testimoni d'un passat esplendorós, sinó també un objecte estètic, tot sovint més bell que l'edifici del qual és ruïna.

El poema és una elegia (plany dels campanars), emmarcada per dues intervencions del narrador. Així, a les estrofes inicials, i a través del tópos: ubi sunt, el poeta projecta les ruïnes vers el passat. Tema romàntic de l'enyorança d'allò perdut.

A continuació, l'elegia pròpiament dita, caracteritzada per la prosopopeia (personificació) dels campanars i pel recurs al diàleg, introdueixen el lector en l'escena (present).

A les estrofes finals reapareix el narrador, que rellança les ruïnes vers el futur. Enfront a la història i a l'acció dels homes, s'alça la muntanya imponent monument de Déu.

 ODA A ESPANYA

-Escrita el 1898, l'”Oda a Espanya” forma part d'”Els tres cants de la guerra”, segon llibre de poemes de Maragall.

-Tema nacionalista des de la nova perspectiva de la política catalana en el segle que començava. Portaveu dels sentiments catalanistes de la col·lectivitat.

-L'”Oda a Espanya” fa referència a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba.

-Diàleg polític i emocional entre Catalunya i Espanya El poeta hi fa referència a la visió antiquada que imperava entre els governants. Reflexió, a través de la interrogació, sobre la mort inútil dels soldats en el front cubà.

-Conclusió: s'apunta la conducta positiva, la construcció d'un estat modern i es planteja la independència en cas contrari.



JOAN ALCOVER (1854-1926)..............LA BALANGUER

Ha esdevingut amb el temps una de les cançons més conegudes del repertori català. El 1996 es convertí en l'himne oficial de Mallorca.//////“La Balanguera” forma part de les “Cançons de la serra”, primera part de Cap al tard (1909).//////////Les “Cançons de la serra” ofereixen una versió lírica i humanitzada del paisatge mallorquí./////Relació entre la poesia culta i la popular./////A través del record personal, Alcover reelabora el paisatge estimat i el transforma en visió compartida per tota la col·lectivitat. Coincidència amb Maragall i el Modernisme, pel que fa a identificació del poema amb la terra i la seva gent. ////////structura de cançó. Cinc estrofes compostes de versos octosíl·labs amb rima consonàntica; segueixen l'esquema d'una sixtina: ababcc.

· JOSEP M. JUNOY (1887-1955)...............ODA A GUYNEMER

  • Entre 1911 i 1918 Josep M. Junoy es convertí en líder idològic del cubisme en pintura i del cubofuturisme en la literatura catalana.
  • Fruit de la voluntat rupturista dels moviments d'avantguarda de principis del segle XX, el cal·ligrama identifica l'expressió plàstica amb la literària.
  • Primer, l'estrictament visual (el dibuix); en segon lloc, s'havia de relacionar el dibuix amb el text; i finalment, s'havia d'extreure la informació que el text proporciona per ell mateix.
  • “Oda a Guynemer” va ser publicat a la revista Iberia l'octubre de 1917 i posteriorment dins Poemes & cal·ligrames el 1920.
  • Sotrac viscut per la mort de l'aviador francès, Georges Guynemer, que morí en combat aeri quan ja s'havia convertit en una llegenda vivent. Encarna l'heroi modern, jove i arriscat, valent i generós.
  • El presenta amb un altre mite del moment: l'avió.
  • JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1924)..............TOT L'ENYOR DE DEMÀ
  • “Tot l'enyor de demà” va ser publicat el 1921 dins L'irradiador del port i les gavines.
  • L'inquietud futurista de l'autor per incorporar els avenços tècnics a l'art. El llum elèctric, que transforma la visió nocturna de la ciutat.
  • El port de Barcelona és un espai vital i poètic molt estimat per Salvat. A “Tot l'enyor de demà”, el poeta hi descriu el seu barri, la Barceloneta. Descripció en moviment, en què insisteix en el tramvia i l'aeroplà, i en la bullícia alegre del barri des de la sensació que el món roda a fora mentre ell roman immòbil al llit.
  • Salvat és optimista davant el sentiment de pròpia mort. Així ho expressa al llarg del poema, malgrat la trista paradoxa del títol.
  • JOSEP M. DE SAGARRA (1894-1961).......................VINYES VERDES VORA EL MAR
  • “Vinyes verdes vora el mar” va ser publicat dins Cançons de rem i de vela el 1923.
  • Josep M. De Sagarra es convertí, entre 1920 i 1936, en un dels poetes més populars i reconeguts.
  • Retorn a una tradició (seguint Verdaguer, Maragall o Maria-Antònia Salvà) que feia de la poesia l'expressió del plaer de viure, l'exaltació de la bellesa de la terra i la plasmació de les sensacions físiques.
  • Si bé donava un to intrascendent als poemes, acostava el gènere a l'antiga funció d'acompanyar i entretenir en molts moments de la vida.
  • El paisatge descrit és el Port de la Selva. El poeta hi descriu la seva bellesa a través dels colors, les olors, el moviment..., que la repetició constant del primer i darrer vers de cada estrofa reafirmen.
  • La força del verd i del blau el poeta busca el consol (“la companyia”) d'una terra mediterrània.
  • Set estrofes de 5 versos d'art menor, quintetes (ababa), de rima consonant.

Entradas relacionadas: