Argots i tecnolectes: tipus, mecanismes lingüístics i dixi
Els argots i els tecnolectes
Els argots
Són una de les manifestacions més clares de la variació diastràtica i també són varietats lingüístiques pròpies d'un grup d'usuaris que presenten mots o expressions que identifiquen aquest grup com a col·lectiu social.
- Argot escolar: profe, fer fugina, mates, carabassa...
- Argot juvenil: guai, tope, ratllar...
- Argot professional: molta merda (sort)...
Argot tècnic
Els argots tècnics dels metges, notaris, informàtics...
Mecanismes lingüístics
- Metàtesi o transposició de fonemes o síl·labes dins d'una paraula.
- Apòcope o escurçament de mots: filo, poli, mani, bolis...
- Annexió d'afixos: calabosseris (calabós).
- Jocs de derivació: bareto, itrona...
- Transposició de significats: dàtils (dits), carabassa (suspens)...
- Metàfores, metonímies i sinècdoques.
- Manlleus d'altres llengües: tope, apalancar-se...
Dixi
La dixi és el mecanisme lingüístic que permet fer presents en el text els elements de l'enunciació i que no només es pot interpretar per referència directa a aquests elements.
Dèixis
Atès que introdueixen en el missatge el temps de l'enunciació, l'espai de l'enunciació i les persones de l'enunciació (emissor i receptor), i només poden interpretar-se per referència a aquestes entitats contextuals.
La dixi espacial
Les marques díctiques espacials es refereixen a l'espai en què s'esdevé la comunicació. Les categories lingüístiques que fan de díctics espacials són:
- Determinants demostratius: aquest, aqueix, aquell, este...
- Pronoms demostratius: açò, això, allò...
- Adverbis: ací, aquí, allí, allà...
- Verbs venir i anar.
La dixi temporal
Les marques díctiques temporals fan referència al temps en què es desenvolupa l'enunciació:
- Morfemes verbals de present: pense...; passat: pensí, vaig pensar...; i futur: pensaré...
- Adverbis temporals: ara, avui, ahir, demà, demà passat...
La dixi personal
Comprèn les marques referides a l'emissor i al receptor de l'enunciació. Es manifesta a través de tres tipus d'unitats lingüístiques:
- Pronoms personals de 1a i 2a persona: vosaltres, us...
- Morfemes verbals de 1a i 2a persona: hem, sé...
- Possessius de primera i segona persona: teua, meua...
Polifonia i discurs citat
Polifonia
És quan en un discurs, l'emissor incorpora altres veus discursives. Hi ha dos tipus:
Discurs directe
Mecanisme en què s'intenta reproduir de manera literal les paraules de l'altre emissor. P. ex.: L'arquitecte va afirmar: «Crec que es va equivocar...»
Discurs indirecte
Mecanisme en què l'emissor reformula amb les seues paraules el discurs d'un emissor previ, és a dir, en reprodueix el contingut però no la forma. P. ex.: Els experts apunten que la tècnica per a construir l'edifici era arriscada. (solen ser oracions subordinades substantives).