Assaig i discurs dramàtic: gèneres literaris i tipus de gèneres teatrals
L'assaig
L'assaig és un gènere textual escrit en prosa, breu, on l'autor expressa lliurement sobre temes diversos amb intenció divulgativa o interpretativa.
L'enfocament del tema és personal i subjectiu, i ofereix una visió de la realitat. La finalitat d'aquest gènere és establir connexions amb altres idees o autors. És de caràcter subjuntiu i utilitza majoritàriament la 1a persona del singular. Es veuen canvis en la modalitat oracional que donen varietat a la prosa.
En l'elaboració dels textos es té molt present el receptor. Es dirigeix a un ampli sector de lectors cults però no especialistes en el tema escollit. L'assaig manifesta la intenció d'establir un diàleg amb el receptor.
Estructura i característiques
El desenvolupament del tema segueix un ordre deductiu. En general utilitza l'estructura tradicional d'inici, desenvolupament i desenllaç, però fa servir la llibertat d'estructura. Això no vol dir que estigui desordenat, sinó que troba la seva pròpia forma per cohesionar les idees.
Pot ser interrompuda per idees, anècdotes, cites... És un gènere literari propi que es pot relacionar amb altres gèneres com la carta o l'autobiografia. Pot adoptar diverses formes com el llibre, el diari o la revista, cosa que permet veure diferents punts de vista.
Llenguatge i vocabulari
Pel que fa al llenguatge, s'aconsegueix un estil personal mitjançant els recursos literaris. En el vocabulari, podem trobar termes col·loquials, tecnicismes i substantius abstractes.
En conclusió, podem dir que l'assaig és un gènere textual molt variable que es dirigeix a un sector específic, però ampli.
El discurs dramàtic
El discurs dramàtic és la representació o escenificació d'un text. L'obra dramàtica requereix una unitat d'assumpte, dinamisme, interès per a l'espectador i versemblança.
- Unitat d'assumpte: és necessària per evitar que l'atenció dels espectadors pugui desaparèixer o debilitar-se.
- Dinamisme: l'acció necessita un conjunt de fets seguits que mantinguin l'interès de l'espectador. Aquest interès pot néixer de la complicació de la trama, per exemple.
- Creació dels personatges: han d'aprofundir en els sentiments i emocions, i han de ser complexos i rodons. És important despertar interès també en l'acció i no només en els personatges.
- Versemblança: es requereix en el desenvolupament de l'acció i dels caràcters. Tot i això, no implica forçosament realisme, ja que l'obra dramàtica no és una reproducció de la realitat, sinó més aviat una interpretació.
Estructura de l'obra
L'estructura del discurs dramàtic es divideix en exposició, nus i desenllaç. L'estructura externa d'una obra teatral està dividida en actes, que poden ser gèneres majors o gèneres menors. Cada acte pot contenir un o diversos quadres, i les escenes són els fragments determinats per les entrades i sortides dels personatges.
El personatge
L'acció dramàtica també defineix el caràcter dels personatges, que és un conjunt de trets subjectius, morals i físics que el dramaturg (l'autor) ha creat per a cadascun segons la funció que ha de dur a terme en l'acció. El personatge arriba als espectadors a través de la representació dels actors.
La representació dels actors, la decoració, el vestuari, la il·luminació i la música són aspectes que ajuden que l'obra es vegi més realista i que són guiats pel director d'escena.
Gèneres dramàtics
Hi ha deu tipus de gèneres dramàtics:
1. La tragèdia
S'adapta a les unitats aristotèliques de forma, temps i acció. Els personatges són de rang superior i tenen un llenguatge elaborat. Tracta sobre conflictes irresolubles, on el protagonista no s'ha donat compte que n'ha comès un, o simplement creu que la forma de solucionar-lo és fent el mal per aconseguir el bé. Sempre hi ha un final catastròfic, i la finalitat és commoure l'espectador.
2. La comèdia
L'acció no sempre segueix les unitats aristotèliques. Imita conflictes de la vida quotidiana i sempre té un final feliç.
3. La tragicomèdia
L'autor combina personatges de diferents classes socials i barreja temes profunds i trivials.
4. El drama
Els personatges no expressen compassió i s'identifiquen amb les seves qualitats. És el gènere intermedi entre la tragèdia i la comèdia.
5. L'auto sacramental
L'argument és variable i l'acció sempre es realitza en un acte.
6. L'entremés
Es caracteritza per ser una peça curta en un acte. Els pocs personatges que hi ha són estereotips i gairebé sempre està basada en la burla o l'engany, amb caràcter costumista.
7. El teatre religiós
És un gènere de caràcter popular, format per un seguit de representacions relacionades amb una música determinada.
8. El sainet
És una obra breu i autònoma formada per diverses escenes jutaposades, amb molts personatges. La seva intenció és criticar vicis i costums.
9. La farsa
És una representació breu que inclou pallassades, música...
10. El gènere líric
Combina música i text, i pot ser òpera o sarsuela.
En conclusió, tots aquests gèneres són imprescindibles en tot tipus de representació teatral, i cadascun ens aporta diversió a la seva manera.