Assaig de Joan Fuster: temes, estil i context de l'escriptura en català
Característiques de l'assaig
Actitud irònica i sentenciositat: frases disfressades de proverbis, que esperonen l'atenció, com a punts de meditació o provocació.
El to conversacional i sentit crític: mostrat en una acurada tria del lèxic i de la sintaxi. També utilitza frases breus i senzilles.
Les matisacions: exigències d'afinar la idea introduïdes per incisos, cometes i guionets. L'ús peculiar de l'adjectivació i uns motlles discursius típics.
Temes i reflexions
Cadira
Indagació lúcida sobre l'evolució històrica del moble, els canvis operats en els criteris de l'aparença social, la comoditat corporal i el progrés tecnològic.
Covardia
Les accions del covard sempre tindran l'excusa de la seua covardia. Hi podem apreciar una concepció de la moral basada en el relativisme i en la utilitat; així, la covardia no és una qualitat moral clarament separada de la valentia, sinó una qüestió de més o de menys.
Gent
La consciència que tenim de nosaltres mateixos en relació amb els altres i el fet que, quan utilitzem aquesta paraula, no volem incloure'ns.
Lectura
La lectura és una via d'escapament, però també ens ajuda a comprendre'ns i a comprendre la realitat. La lectura no és un mitjà per a evadir-nos del present, sinó una prolongació o paral·lelisme de la vida.
Rellotge
-Rellotge: Fugacitat del temps, brevetat de la vida, l'anunci i inevitabilitat de la mort. Ara el temps està controlat pels minuts i segons; abans estava controlat pel dia i la nit, les estacions, el ritme de les collites i de les gestacions dels animals.
Xenofòbia
L'existència i pervivència de la xenofòbia. El text es divideix en tres parts: introducció (les quatre primeres línies), part central i conclusió, que comença en «Personalment opino...».
Aforisme
Aforisme: proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la, en forma de màxima.
Situació de l'obra en la trajectòria de l'autor
- Obres de temàtica humanística i general: Fuster tracta temes que van des de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana.
- Obres destinades a reflexionar i investigar.
- Obres de crítica i història.
Característiques generals de l'assaig en el context de l'escriptura
El periodisme en català va quedar anul·lat fins als anys seixanta. En el gènere de l'assaig, la crisi d'identitat va obrir, als anys quaranta i cinquanta, la porta a la reflexió sobre el present i el futur dels catalans, el plantejament nacional, davant el qual es formen noves posicions en diferents disciplines.
Altres autors que destaquen en el context de l'escriptura de l'obra
- Josep Pla: alterna el periodisme català amb l'assaig; escriu El quadern gris, un text memorialístic.
- Jaume Vicens Vives: renovador de la historiografia espanyola amb obres com Notícia de Catalunya.
Evolució de l'assaig
L'assaig va comptar amb l'aportació significativa dels mitjans audiovisuals, a més de les versions digitals. Els corrents actuals són l'autoajuda i la divulgació científica.
Autors que destaquen en l'assaig posteriorment
- Joan Francesc Mira: escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Destaquen treballs com Crítica de la nació pura; ha guanyat premis com el Joan Fuster i el Crítica Serra d'Or.
- Marina Garcés: filòsofa i professora, destaca per publicacions assagístiques com Ciutat Princesa.